El preu dels déus

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
En tot moment, la vista de l’home estigué fixada en el cel. Observà, els dos sols que regalaven llum a la Terra. Un d’ells, el més petit, semblava saludar amb la seva brillantor incandescent al seu creador. El doctor Newstar somrigué mentre les flames abrusaven la seva pell i el fum li curullava els pulmons. Estava orgullós de la seva obra. Però, no tant els seus botxins que el consideraven un heretge traïdor de la humanitat. Per això, el castigaven amb la seva pròpia medicina.

El dia que descobrí la manera de crear una estrella, no dubtà ni un instant en posar-ho en pràctica. No tingué en compte les conseqüències. No comptà que, amb una segona estrella al sistema solar, la temperatura terrestre s’elevaria considerablement. Els pols es van desfer quasi a l’instant, inundant ciutats senceres sota el mar. A més, la vida a la Terra es faria insostenible amb uns escassos mesos. Ja no seria un lloc habitable. La humanitat sencera hauria de protagonitzar un èxode massiu a l’espai.

De fet, ja existien colònies humanes en planetes aptes per a la vida. Però, mai s’havia donat una emigració d’aquella magnitud.

Tot allò, però, tindria una vessant positiva. Gràcies al seu invent es podrien crear sistemes solars sencers, on originar-hi planetes idonis per desenvolupar-hi vida. Això significava que els humans, si no es destruïen a ells mateixos, podrien perviure eternament, anteposant-se a les lleis de la natura.

La humanitat seria l’espècie creadora i destructora. Omnipotent. Indestructible. Uns autèntics déus. Tanmateix, havia pagat un preu molt alt per aconseguir-ho. La pèrdua del seu tresor més preuat: la Terra.

Comentaris

  • Les conseqüències de jugar a ser deus..[Ofensiu]
    Jon | 18-12-2013

    Experiments que es tornen en contra dels seus creadors. Veig que continues escrivint amb força... m’agrada com escrius, encara més sabent la edat que tens!

    Una abraçada i gràcies pel comentari. Bones festes i bona sort!

    Cesc

  • Qui sap...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-12-2013 | Valoració: 10

    ...si els que es diuen Déus els va passar el mateix i per ser immortals i omnipotents estan errant solitaris per l'espai. Crec que el ser humà estaria millor a sota d'un arbre escoltant els ocells i fer servir la tecnologia perque tothom en aquest petit planeta d'aquest petit sistema Solar fos una mica més feliç.
    La imaginación al poder i tu ho has aconseguit. Felicitats!
    Una abraçada.

  • Com l’au fènix[Ofensiu]
    rautortor | 16-12-2013


    El relat i la idea, excel·lents. L’afany de ser com el déu creador va sorgir, penso, d’ençà que l’home és home i d’ençà que aquest va imaginar o inventar-se una intel·ligència superior que justifiqués la meravella de món on vivia o residia. Aquesta segona accepció, és a dir, el considerar la terra simplement com un lloc on residir i el propi home com el veritable creador de tots els mons possibles, fa del teu relat una gran troballa.

    Des de l’aspecte literari, crec que aquest relat millora i supera l’anterior. De totes maneres, encara hi ha alguns aspectes que caldria polir i perfeccionar. Si em facilites el teu correu ho podrem comentar en privat, si et sembla bé. Aquest és el meu, rautortor@ono.com.

    Malgrat tot, els encerts superen en molt els petits lapsus lingüístics i, per això, em plau molt felicitar-te.

    Raül

  • Crear[Ofensiu]
    allan lee | 16-12-2013

    comporta una gran responsabilitat i també té consequències: això és en esséncia el què ens aporta la teva CF, i veritablement hi hauriem de rumiar més del què acostumem a fer-ho. Trencar "equilibris" té resultats que trastoquen cada caos particular. En molt poques paraules expliques una llarga historia, i això té molt de mérit; a sobre, la saps tancar amb mestria. Jo, al meu CF, no ho he sabut fer: volia explicar massa coses i una per l'altra ha sortit un aiguabarreig. Moltes gràcies per passar i dir-me què en penses.
    Fins aviat, guapissim.

    a

  • Excel•lent relat[Ofensiu]
    Naiade | 15-12-2013 | Valoració: 10

    Ciència ficció de la bona. Un relat ben portat,tens una imaginació desbordant.
    D’un tema que ratlla la catàstrofe, en treus un final positiu i optimista. Ja diuen que per aprendre’n cal errar i és el que ens dius en el teu relat, d’un gran error i tragèdia posterior, se’n treuen coneixements per a mons millors. Enhorabona
    Una forta abraçada i Que passis un Bon Nadal!!

  • Ja està!![Ofensiu]
    Atticus | 10-12-2013

    Cap problema tot solucionat, ja estic impacient per veire el relat color verd.

  • Perdó!![Ofensiu]
    Atticus | 09-12-2013

    Edgar!! Demane perdó per la meua equivocació he anat al comentari que m'has fet al relat i com sóc mig desastre i clicat per equivocació, allà on posa "ofensiu"...no m'ho tingues en compte...per favor!! Vaig a intantaré arreglar la desfeta que jo sol he causat

  • unum solum uerum deum[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 09-12-2013 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari, ho tindré en compte per properes ocasions! :). De seguit he vingut a llegir el teu relat i m'he trobat amb la Inquisició!! Amb un Galileu a la foguera! Un relat que fa pensar molt més enllà del que diu, on dius molt més del que està escrit, com la bona ciència ficció! Ai si Déu Assimov aixequés el cap de ben segur et felicitaria!

  • De déus va la cosa[Ofensiu]
    Atticus | 09-12-2013

    Tot en conjunt em sembla molt ben enfilat, però, el que més m'agrada...el final, molt bo.
    Per cert, m'he fixat amb el títols dels dos relats i que coses hem coincidit en que va de déus la nostra ciència-ficció groga (RC).

  • Caram![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-12-2013 | Valoració: 10

    Veritablement la ciència-ficció és un tema que no és per a mi, normalment no en llegeixo, però aquest mes ho hauré de fer... quin remei! Aquest relats sortiran com a bolets, és el tema del mes, és el que hi ha.
    Em sorprens Edgar, em sorprens i, he de reconèixer que agradosament. En un relat curt, curtíssim has explicat molt.
    —Joan—

  • Potser no ens aniria malament[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-12-2013

    Potser ens caldria un doctor Newstar. Amb el fred que ens ha arribat tan aviat aquest any, no ens aniria malament un segon sol ;)
    M'agrada veure com n'aprenem, relat a relat, tant tu com jo, relataires novells malgrat la diferència d'edat.

  • Un relat condensat en el títol[Ofensiu]
    Carles Ferran | 08-12-2013

    L’estatu-quo de l’univers ha trigat milions d’anys llum en formar-se i adquirir un equilibri. Un equilibri delicat que si es trenca pot tenir conseqüències imprevisibles. I l’home és capaç d’alterar-lo, per prepotència, per cobdícia... Quan l’home se sent déu, pot desfermar les pitjors catàstrofes. El títol del teu relat és realment oportú.

  • Ben narrat[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 04-12-2013

    i amb poques paraules tota una història. La veritat és que sorpren lo primitiu del càstig (la foguera) amb lo avançat del científic, però això ja ho té al ciència-ficció.

  • Fa pensar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-12-2013 | Valoració: 10

    Magnífic edgarpotes! Fantasia deixada anar, aixeta oberta i un doll d'idees que fan pensar. anar a d'altres planetes, molt bé. Crear nous sistemes solars, molt bé. Escalfar massa la Terra, malament. Però si deixes oberta la porta a un nou món, qui sap on, molt rebé. Un foli que dóna per a molt. M'ha agradat molt i espero que tinguis molta sort. T'agraeixo molt la teva felicitació. Fins aviat! Una abraçada.

    Aleix

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-12-2013

    i ben portada narració.
    No és fàcil escriure ciència ficció en tan poques paraules, i tu ho has fet fàcil, tot un món desaparegut en dos mil mots. Bona feina!


    Felicitats (Aquest mes t'has afanyat a presentar-lo el primer, eh?) Edgar!!


    Ferran

  • Interessant![Ofensiu]
    Gemma Matas | 01-12-2013 | Valoració: 10


    Molt bé Edgar, sincerament et dic que m'ha agradat molt.

    Has trobat un tema molt interessant, prenent com a model els temps que estem vivint, però que tot i que es basa en la fantasia, si llegeix un rerefons... irreal?

    Cada dia escrius millor!

    Gemma

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

38 Relats

324 Comentaris

50212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir al meu bloc

Edgar Cotes

O al meu Twitter:

@Edgar_Cotes