Glaçats

Has aconseguit despistar-me. Quan ja començava a pensar en una glaciació, com deia fa molts anys el senyor Dalmau [Emili Fábregas], “a resulta ser”que es tracta d’un guió cinematogràfic, encara que bé podria ser un guió per a l’ARC.
—Joan—

Per a la gent jove: Dalmau i Vinyes eren, fa molts, molts anys, els presentadors de la Campanya Benèfica de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona.

Temps sense passar per RC i gaudeixo de ple amb el teu relat i amb els escrits de tanta gent.
Una forta abraçada, amic!

per passar-te pels meus contes, Aleix! Els teus comentaris són millors que els meus relats! M'agrada molt la teva imaginació i aquest últim conte és súper divertit.

Ja em veia aprenent a esquiar per venir a Barna, quan ohhhh !! Sí es un guió !!!

Ben fet Aleix, participes en els relats de misteri del desembre suposo!

Desitjo que estiguis passant unes bones festes i que tot vagi bé i millor ... eh , això del any nou i tot el rotllo em supera una mica !!

M'he liat entre neus, glaçades i periodisme... fixa't tu fins on pot arribar la meva ingenuïtat: m'ho creía tot, amb certs dubtes... al final m'he aclarat. Bones festes, Aleix! : )


Sergi

Uau, Aleix!! Un relat fantàstic d'aquells que et deixen ben mort... de fred!

Jo no vull una Barcelona de neu, però tampoc la vull de foc. M'has ben enganyat, sort que he pogut arribar al final i he deixat els esquís aparcats per a un altre futur. M'ha agradat molt que només fos per a una pel·lícula.

Ens has fet anar per allà on has volgut. Hem patinat mentalment. Un relat magnífic!

Una abraçada,

Materile

Molt complet el realt, m' ha impressionat enomement. Està molt bé. Bon Nada per a tu i els teus que ho passeu bé. Un gran salut de Rafael Molero

No ens queda gaire marge, després de Fukujima! De tota manera, espero que la teva visió futurista estigui errada i no ens veiem en aquest tràngol olímpic tan encertat i pletòric de bones intencions (sic).
Una narració curta, interessant i divertida, espero, espero no haver de trobar-m'hi.

Molta sort i bones festes, per a tu i el teus, ja que hi estem posats!

Ferran

Collons! Un text que comença pintant un ambient tan fred que fins i tot se m'ha gelat la medul·la espinal, per esbrinar amb els ulls esbatanats que estem parlant de la mateixa Barcelona. El que m'ha inquietat ha sigut el final... Guió d'una pel·lícula. Eixa frase deixa obertes moltes interpretacions.

Una abraçada pre-nadalenca!

Hola, Aleix, crec que tenim una visió molt semblant en les descripcions dels relats, sort que no és el mateix tema sinó pensaria... Je.je.
Repeteixo BONES FESTES,

ja m’agrada el fred però ni de bon tros el del teu relat. Esperem que mai arribem a aquests extrems.
Una abraçada i molt BONES FESTES
J

una forta abraçada als dos
records

joan ;-)

que viu el prota dins de una d'inventada? Tot plegat la realitat-ficció? Una realitat dins d'una altra...? Tan nostra Barceona encara que sigui en la Gran glaciació, tan propera i visual...tens la virtut de situar-nos sobre un mapa i donar-li les voltes que et dóna la gana. Els detalls- les fonts, l'esmorzar, Ciutat Diagonal gebrada...- fan un relat ben construït i, a més, i com és habitual marca de la casa, d'una gran bellesa formal. Una abraçada- càlida- estimat Aleix.

( No sé què més significa Pinya de rosa, a part la novel.la. Ho saps tu...? m'encantaria saber-ho a mi també)

a

Carai Aleix! Un altre relat ambientat en la nostra estimada ciutat de Barcelona. Els Jocs d’Hivern... ja és imaginatiu ja!!

Una abraçada i molt bon Nadal per si no es dona la ocasió de desitjar-t’ho més endavant!

Cesc (Eloi M.)

Espectacular imatge, no sé si es pot dir futurista, doncs pel camí que anem...
Com un Juli Verner ens regales la teva imaginació amb un relat que enganxa des de l'inici i ens deixes amb el desig de més.

Molt Bones Festes per a l'Olga i per a tu.
Una gran i càlida abraçada.
Núria

M'agradat molt aquesta glaçada. Una abraçada...

No parlaven de l'escalfament global del planeta? Quina Barcelona tan glaçada que ens has descrit! Sort que en aquest futur proper que ens descrius encara hi ha ensaïmades de sobrassada i cafès amb llet ben calentons, sobreviurem!

Hola, Aleix, sabent que no és cert el que expliques t'haig de dir que fas viure el moment. Per gent de fora pot ser real. Felicitats i BONES FESTES.

Barcelona és la ciutat que estimo, sigui gris o blanca.
Molts gla-ça-dets
Pinya de rosa

ja començo a pensar que aquest relat teu, benvolgut aleix, ja podria fins i tot ser probable en un futur no gaire llunyà . I mira que a mi m'agrada la neu, però la prefereixo a les muntanyes !! ;-)
aprofito per desitjar-te un bon nadal i enviar-te abraçades per tu i la dona !
joan

M'ha vingut fred i tot. Fantàstic relat, divertit, fàcil de llegir i engrescador el final! M'ha fet especial gràcia l'Hakkim i la seva ensaïmada, jo cada matí visc el mateix amb la Doha, la vaileta marroquina que em serveix la vianda amb certa enveja a la mirada. Doncs jo també aprofito l'avinentesa per desitjar-te un càlid Nadal, no fos cas que comenci enguany el fred post-nuclear...

...que sigui el guió d'una pe·licula. Potser per quan ens toquin les Olimpiades d'hivern o ens les deixin fer, ja hi haurà una glaciació d'un parell de nassos.
La imaginación al poder!
Una abraçada.

Ja costa imaginar la nostre ciutat coberta de neu, però amb la teva habilitat creadora hi vas entrant, reconeixent carrers, i quan ja tens la imatge ben agafada... apa, aquest sorprenent final de pel•lícula. M’ha agradat molt.
Una forta abraçada i Bon Nadal

Així és com he quedat en llegir el desenllaç d'aquest microrelat que situes en un entorn molt proper a tots nosaltres. Molt ben portat, ambientat i, com sempre, molt ben escrit.
Espero que tinguis un Nadal de pel·lícula, i a ser possible, amb una temperatura més suau...
Una forta abraçada, company!

Proposes un futur on la neu i el gel són les principals protagonistes i on Barcelona s'ha quedat bona part d'ella ben glaçada. Fins aquí genial. Saps que m'ha sobrat? El final. Això que al final sigui una pel·lícula m'ha tret l'ambientació i m'ha deixat en ganes d'alguna cosa diferent. Al parlar d'un guió m'has desorientat una mica, no ho sé si el que pretenies era barrejar el teu futur imaginari amb la realitat, o és que hi havia un guió que havia escrit el protagonista en el futur que ens proposes? Em sembla que m'han faltat unes frases que l'acabin de completar. No ho sé si em comprens. Espero que la meva visió et sigui d'ajuda! Molt bona sort en la convocatòria.
Edgar

Hola, Àleix!

Me n'alegro molt a veure el teu comentàri.
Moltes gràcies. I felicitats pel seu relat amb l'hinvern després d'accident a l'estació nuclear. Estarem comunicant per aquí i molts records a la seva dona.
Una abraçada,
Liudmila