A una dona

Aquest poema em recorda a la meva padrina, ella enacara pareix viure pel seu marit i per la família i no per a ella mateixa... però durant els darrers anys he descobert que és això el que la fa feliç, la felicitat dels altres. Però encara que sigui així, jo no soc capaç de concebre una vida tan ''resignada'' i lligada als altres com la seva... però be, hem viscut en temps i circumstàncies distintes.

La dona en la història, l'esclavitud, el masclisme, la societat desigualitaria... Una pena però sempre som a temps de canviar-ho!
M'ha agradat molt.
Feliç any nou!
Una besada :)

... l'interès , la societat ; també es víctima de si mateixa, de la seva mare i la resta de dones, perquè diem-ho la dona ha estat molt dolenta amb les del mateix sexe !
Repartim-nos un xic la responsabilitat.

Sr Cesc, en l'últim vers és el que vols dir , quan ens parles del seu engany, si?
I no se perquè en aquest darrer vers hi xoco , potser queda un xic massa "prosa " . Opinió de l'Anna.

Atenció amb els raïms!!! I sort que probablement seràs a la capital del regne i no hauràs de fer carretera oberta.
Bé , au va ... bon any nou !! (no li trobo massa sentit a tot l'enrenou que ens organitzem pq anem del 31 de desembre al u de gener.)
Que et vagi molt bé i és compleixin els teus desitjos ara i sempre.

Amb molt poques paraules, però molt ben dites, relates l'infern que ha pogut patir una dona en el transcurs de la seva vida.

Bon relat Cesc i moltes gràcies pel comentari que em fas referent al meu "petit príncep". Com a mínim el que hem de procurar és seguir-lo tractant per especialistes i veure fins on arriba la capacitat de desenvolupament que li pugui permetre el TEA (trastorns de l'espectre autista).

Bones festes!!!

Gemma

Curt però ple. Amb poques paraules ens descrius una vida, potser, contradictòria.

M'ha encantat. Felicitats!

Materile