Impotent

Un relat de: Joanra

Ve l'estiu,
m'ofega la xafogor,
i jo intento buscar un bosc fresc
però no puc sinó veure'm regalimar la suor.

Cauen les fulles,
ja és tardor,
i jo intento dreçar-me
però no puc sinó caure al seu cantó.

L' hivern és aquí,
baixen flocs de neu,
i jo intento escapar-me'n
però no puc sinó seguir quiet, dempeus.

La primavera arriba,
canten molts ocells,
i jo intento seguir-ne la melodia
però no puc sinó perdre'm en els meus pensaments.

Comentaris

  • Diguem...[Ofensiu]
    Joanra | 02-01-2006

    ... que m'ha sortit així. Potser és que m'agrada la primavera i volia que fos l'última a aparèixer.

    Fins al proper repte!

  • La impotència[Ofensiu]
    Màndalf | 31-12-2005 | Valoració: 10

    Davant el pas del temps molt ben expressada en l'esdevenir dictatorial de la natura. M'ha agradat la idea i que ho plasmis en primera persona.
    Veig que no has ordenat les estacions de la manera típica al cicle vital dels humans, diguem, acabant amb la tardor i l'hivern. Alguna raó o simplement t'ha sortit així?

    Una abraçada

  • Tots ho som.......[Ofensiu]
    mistika | 06-12-2005 | Valoració: 8

    Hola Joanra!!
    Tots ho som d'impotents davant del pas del temps, i qui no ho sigui q em fasi un truc jejeje.
    Està bé akest poema, és un bon reflex dels teus pensamnt/sentiments.
    Apa segueix escribint que et llegiré ;)
    Et convido a llegir-me ehh no ho duptis pas!!!!
    Místika

  • Molt interessant[Ofensiu]
    pseudo | 06-12-2005

    Aquesta manera de manifestar la impotència sobre el pas del temps, decidant una estrofa al pas de cada estació!

  • Wola![Ofensiu]
    Dreams | 05-12-2005 | Valoració: 10

    Uo! m'ha agradat molt ^^ Et seguire llegint ;)

Valoració mitja: 9.33