Breu hipòtesi del no-res

Un relat de: Joanra

Pujo al tren i al costat
del seient hi ha una flor.

Per l'olor, fresca i dolça,
diria que l'ha deixat aquí
algú sensible i amic dels plaers.

Pels seus colors, taronja i vermell,
crec que qui l'ha regalat sense saber a qui
és apassionat i clar.

Per la forma, feta de minúsculs pètals,
asseguraria que qui s'hi ha fixat
és amic de detalls i una mica filòsof.

Pel tamany, més petita que un dit de la mà,
gosaria dir que qui ha fet aquest gest
és algú sincer i esperançat.

Quan baixi del tren me l'enduré
i deixaré que em converteixi en qui ella vulgui.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer