A manera d'introducció...

Un relat de: Eduard Massó Cerdán

En primer lloc, no vull tampoc que aquest invent se'm convertisca en una espècie de blog o alguna cosa pareguda. Escriuré ací per dos amors que tinc: l'escriptura i la llengua, que jo acostume a dir valencià. Caldrà dir, per presentar-me i per ser honest, que no és el valencià la meua llengua primera, ni tan sols la principal. No visc a València, ni a Catalunya, ni a Les Illes. Tampoc els meus pares la parlen. El valencià és el meu amor d'amagat, íntim, no diré que prohibit, perquè sempre que puc la faig servir (escoltant, escrivint o inclús parlant). És com una càpsula del temps en què s´hi ha guardat la meua infantesa, els meus records i la meua primera inocencia. Perquè va ser llavors, a la València que em va vore nàixer, quan aprenguí les primeres paraules, dels amics, la gent del carrer, l'escola i, per què no dir-ho, la tele. I la vaig abraçar com qui es llança als braços d'un amor perdut i trobat. Vam créixer junts, vam madurar i vam anar comprenent el món que ens envoltava. I me'n vaig haver d'anar d'aquella mediterrània terra. Quan les palmeres i els arrosers de l'Horta em véren l'esquena les llàgrimes eixien perquè no volien vindre amb mi. Això em deien, i jo les crec.

Hui és una amiga íntima. De tant en tant caminem junts i ens ho passem bé. No demanem gran cosa l'un a l'altre. Un Ausiàs March, un Josep Pla o un Verdaguer ens fan passar bona estona, però igualment una retrobada quan trepitgem alguna part de Catalunya o de València, i la meua amiga i jo xarrem i compartim amb altres amics.

I, en fi, això és el que hem de contar en este primer escrit. De segur (això espere) que n'haura d'altres i de més bons.

Comentaris

  • Ningú...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 09-05-2010 | Valoració: 10

    Si, els amors gairebé sempre haurien de sortir a la llum, encara que els veritables ho facin en la intimitat. I és que la veritat no té nom ni descripció, potser d'aquí que ningú entengui ningú.


    Sergi

  • Excel.lent introducció.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-05-2010 | Valoració: 10

    És una excel.lent introducció. Benvingut a aquesta web de parla valenciana-catalana. Ara mateix observo que ja tens tres relats apart d'aquest (o sigui, uns quatre). Segueix així i que tinguis sort.

    Ja parlarem.

    Salutacions de Crom.

  • imatge[Ofensiu]
    Joanra | 24-04-2010 | Valoració: 9

    És una imatge preciosa la de les teves llàgrimes volent-se quedar entre arrossers i palmeres... me l'apunto per versionar-la i impressionar alguna noia.

    I parlant seriosament, m'alegro que comparteixis coses per aquí. Jo fa molt i molt de temps que no ho faig, i crec que hi tornaré.

  • Gràcies![Ofensiu]

    Moltes gràcies M. Pilar!

    Tens molta raó. L'amor, en qualsevol de les seues formes, tendeix a l'expansió, a la creació i al crit emocionat! D'això els valencians en sabem una miqueta, mira si ens agrada de dir les coses en alt que fins i tot fem esclatar mascletaes i trons en les nostres festes! hehe

    En fi, miraré d'escriure amb certa assiduïtat i espere que vos agrade allò que escriga!

    Salutacions!

  • Benvinguts siguin els amors[Ofensiu]
    Grocdefoc | 01-04-2010

    Benvolgut,
    Trobo encertat que t'hagis decidit a compartir els teus dos amors: l'escriptura i la llengua. Penso que, com qualsevol altre tipus d'amor, és fa difícil mantenir-los en secret, perquè aquests ens omplen i ens fan feliços i, al final, volem que tothom sàpiga de la nostra felicitat. Parlo així perquè a mi també m'agrada molt escriure, i estimo la llengua perquè és un pou sense fons de combinacions i descobertes. Per això de tant en tant també envio algun relat per compartir el que penso i escric.
    Espero llegir ben aviat algun altre relat dels teus. M.Pilar Martínez

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: