Encadenats

Un relat de: Joanra

Encadenats ens descobrim a voltes durant la vida,
però la vida ens porta allà on vol (i volem),
i quan volem per sobre del nostre propi cap,
cap mur no ens pot amagar darrera la pedra
que cap pedra pot trencar el poema,
aquest calmós poema de la nostra existència,
com l'existència, amb els versos encadenats.

Comentaris

  • silvia_peratallada | 16-07-2009

    encadenats ens descobrim
    i llires, existim...
    salut company!

  • I sempre...[Ofensiu]
    bdjer | 11-05-2006 | Valoració: 10

    ...ho estarem, d'encadenats, potser és la gràcia de l'existència, que sempre depenem d'uns fets, o persones, o quelcom que ens acompanyi dins la soledat que defineix el nostre ésser. M'ha agradat en especial la comparació amb el poema amb versos encadenats, genial.

    Ens veiem!

    Bdjer

  • La pròpia vida...[Ofensiu]
    angie | 31-12-2005

    és una cadena.
    Costa de formar una cadena i de vegades no som conscients de la seva màgia, del seu pes...
    Vull seguir encadenada molt de temps, és a dir, viva....

    Bon any i petons

    angie

  • Encadenats a la vida [Ofensiu]
    Màndalf | 31-12-2005 | Valoració: 10

    d'aquella manera en que no sabem si ben bé és qüestió nostra o del destí, com expresses en el parèntesi. I que puguem estar-hi força temps, amic.
    Magnífic encadenament de versos el que has aconseguit, malgrat l'encadenament t'hagi suposat servilisme en algun moment del poema, forçat per cada baula d'aquesta cadena que ens va prement poc a poc fins a ofegar-nos.
    Bon any amic!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: