Un peix xarbotejant

Un relat de: Joanra

Un peix xarbotejant em fa l'ullet
i em diu unes bombolles
petites i grosses i plenes de temps
que en sortir parlen aquestes coses:
nosaltres no hem sortit del mar,
tenim prou de mullar-nos cada dia
i no haver de caminar
sota el sol de migdia,
mirem el món amb l'òptica gruixuda
que fan l'aigua i la sal
i tot i que la visió és menuda
tampoc no té sentit la mirada total.
Si observes la sorra veuràs el temps,
el vent, la vida, la joia i la ferida,
però, si us plau, no marxis corrents
si aquest fet t'intimida,
coneixe't a tu mateix
només depèn de si tu ho vols,
tant si ets un peix,
com si dorms entre llençols.
Jo em quedo capcot,
penso en l'insòlit fet,
era realment un turbot,
ho he sentit bé?
I veig llavors la sorra marró,
blanca, groga i negra,
i noto com el meu cor
amb parsimònia batega.
Miro el mar que canvia de color
abans era blau, ara és verd,
deu ser l'insondable Sol
que desapareix del cel.
Em descalço de seguida,
què hi feia, amb calçat?
M'enfonso a la sorra humida,
i començo a caminar.
Però l'alt penya-segat em fita
com exhortant-me sorprès:
per què no truques a la Maria,
és que no penses fer res?
De sobte em descobreixo el plor,
no sé si és pel peix, o per ella,
els arbres se'm fan barrots
i la nit, fosca cel·la.
Arrenco a córrer camí amunt,
vull deixar-me enrere a mi mateix,
les llàgrimes i la pluja, tot un,
em fan brillant com a aquell peix.
Obro la porta de casa
i crido fort el que a ningú importa,
si sabés el que em passa
podria intentar-ho, hòstia.
Però vet aquí que m'aturo de cop,
una cadira pren la paraula:
mira quin jersei groc
han deixat sobre la taula.
L'examino a distància,
m'atanso després, l'oloro,
el cor ara batega amb ànsia,
i ja no sé per què ploro.
M'adono que els peus em sagnen
de córrer descalç des del mar,
els ulls, impacients, em ballen,
cercant qui em pot salvar.
La trobo a la cuina,
descalça també, el vestit blanc,
és com si una nina
s'hagués convertit en carn.
M'acosto per darrera i l'abraço,
la mà esquerra sobre un pit,
li dic sóc un pallasso,
em besa, oblida el sofregit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer