Un dia, el mar

Un relat de: Joanra

Surten els pescadors
en les seves barques de fusta,
com baiards,
transportats talment déus
per les aigües dels ports.
Tot això passa al tard,
els tresors esperen al fons,
ocults pel llit negre
que és, a la nit, el mar.

Les dones i els nens
es lleven de bon matí
per anar a esperar, a trenc d'alba,
els herois que caçaren escames
de plata, bronze i or,
botí bigarrat que jeu a les xarxes,
mentre el sol vermell, mandrós,
aprofita els darrers instants
abans d'haver-se de llevar
d'aquest llit ataronjat
que és, a l'alba, el mar.

Arriba l'hora del bany
en aquest poblet de costa,
nens, nenes, mitjans i grans
juguen a pilota, a pirates,
a sirenes i a taurons,
fent moure les aigües properes
que brillen sota el gran astre,
calent i enlluernador,
despert en plena vigília,
formant el llit titil·lant de mirallets
que és, de dia, el mar.

I al vespre les cases s'omplen,
se sent l'olor d'after sun als carrers,
les meduses, satisfetes,
veuen el regne recuperat,
i jo vaig a trobar-me amb la platja,
canyes plantades miren a l'horitzó,
jugo amb els dits i la sorra
i no deixo de mirar com les onades
trenquen la fosca amb l'escuma lluminosa,
i espero amb l'esperança
que vegis en l'ham la meva mà estesa
i et decideixis a venir-me a trobar,
sortint d'aquest llit blau fosc i fred
que és, al vespre, el mar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: