Digue'm a l'orella fluixet

Un relat de: Joanra

Digue'm a l'orella fluixet
el que et treu la gana i la set:
que si és poc seriosa la cosa
la ventarem com a qui ens fa nosa,
però si el tema és vital
no caldrà gastar-nos cap ral
per acabar d'acord deduint
que no s'aprèn sinó vivint,
i si m'agafes la mà i tanques els ulls
el camí serà lliure d'esculls:
els paranys que trobarem caminant
seran ocells que ens saluden cantant.

Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 12-01-2006 | Valoració: 9

    ostres, l'angie té raó... a mi tambe em sona a cantarella! No per això és menys bo, el poema. El missatge és clar...
    Petons!

  • Cantant t'escolto...[Ofensiu]
    angie | 11-01-2006

    un poema musical i tendre. Té ritme de corranda i me l'imagino cantat al so d'una guitarra...

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: