Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

28 Relats, 142 Comentaris
23308 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.





Últims relats de Endevina'm

  • Fronteres

    Endevina'm - 09-10-2021 - 45 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema arenós, sense fronteres, ni imaginades, ni inventades, sols ombres i misteri. Presentat al Repte Poètic Visual 286 Jo i el desert més

  • Pervertiments

    Endevina'm - 23-09-2021 - 195 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les perversions poden tenir diverses mirades, i segons qui les mira, no ho són gens, o sols ho són en aquelles mirades dels altres. Per participar en el RPV 285 Pell de tardor El po més

  • ...i marxarem del món

    Endevina'm - 11-09-2021 - 208 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sobre les reflexions d'una mirada reflectida, proposades en el RPV 284 - Reflexió interna que proposava Homo insciens. més

  • Haurien de caure els murs

    Endevina'm - 05-08-2021 - 187 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Lo riu és vida! Amb el disparador creatiu del Repte Poètic Visual 282 - Capvespre al Delta. més

  • Ja pots descansar

    Endevina'm - 04-08-2021 - 257 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un poema escrit ja fa anys, i que sempre l'he tingut en el perfil, ara li dono lloc entre els meus poemes publicats a Relats. Llarga no vida, i eterna prosperitat. In memoriam. més

  • Et dono el meu camí

    Endevina'm - 26-07-2021 - 439 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un poema curt que ofereix, no demana, dona. Tal com l'he penjat en el fòrum pel RPV 281 d'Homo insciens. En el calaix ha de tenir un altre recorregut, i el tindrà. més

  • Davallar

    Endevina'm - 09-07-2021 - 387 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Visions d'un avenc que a voltes es retorna personal. Records de passats potser viscuts, potser somiats. més

  • He mudat d'esperança

    Endevina'm - 16-06-2021 - 424 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Enceto un nou camí, oblido, sense oblidar, altres dies. Miro endavant, i us convido a fer-me companyia. Un intent d'acròstic titular. més

  • El temps ha deixat

    Endevina'm - 20-11-2019 - 429 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vull deixar aquí el meu poema per a la Marató 2019 sobre les malalties rares, poema que podreu trobar dins del recull "Són pocs, som molts" que l'associació publica en benefici de la Marató de TV3 2019. Compreu-lo! més

  • UN COMIAT DE RETRETS AMB REGUST DE REVENJA ESTÈRIL

    Endevina'm - 20-05-2018 - 738 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Per participar en el VIIIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio, mes de maig CARITAT. Eps! Que ningú prengui mal, això és sols una vomitada sense destinatari concret, que ningú es vegi retratat, i dic allò de què qualsevulla similitud amb la realitat és per caritat pura coincidència. Fi més

  • COR FORT

    Endevina'm - 18-01-2018 - 870 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La fortalesa demana fer el cor fort, tot sovint. I ara és un bon moment per demostrar-ho. Pel VIIIè CONCURS ARC DE MICRO RELATS A LA RÀDIO. Gener Fortalesa. més

  • BRANDES AL VENT

    Endevina'm - 11-05-2017 - 837 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El viatge de la parca també és un viatge en vaixell, oi? Per al VIIè Concurs ARC de micro relats a la ràdio. Sé que això es més aviat poesia, però no deixa de ser un relat vital per acomiadar el curs literari de Relats. Tot i que el relat no parla del concurs, està clar! més

  • MIRANT AL CEL

    Endevina'm - 13-02-2017 - 1005 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    VIIè CONCURS ARC DE MICRO RELATS. Mitjans de transport, febrer Xino-xano. Més que un mitjà, és una manera de viatjar, i el viatge d'aquest cop és interestel·lar. més

  • L'OTTO I LA PUÇA

    Endevina'm - 12-01-2017 - 849 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Pel VIIè concurs ARC de micro relats a la ràdio. Gener toca desplaçar-se en bicicleta, i descobrirem els desitjos amagats del millor amic de les persones humanes. més

  • FRISANCES

    Endevina'm - 06-04-2016 - 913 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Amors n'hi ha tants! Pel VIè concurs ARC de microrelats a la Ràdio, mes d'abril Comuniquem-nos Boca Orella. més

Últims comentaris de l'autor

  • Endevina'm | 18-10-2021

    Molt bon relat eròtic, amb una manera no gaire recurrent de trobar el plaer personal, sobre d'una motocicleta vella. Me la imagino a la noia protagonista, amb aquella tremolor típica d'aquests vehicles vells, els nous ja sols fan soroll, alguns, res de tremolors.
    Molt ben narrada la història i una bona mostra de relat eròtic.

    Felicitats pel premi.

  • Endevina'm | 18-10-2021

    Un microrelat de llibre, curt, concís i que tanca un cercle a la perfecció. Diria que el teu no ha guanyat, perquè el guanyador és un relat també molt bo, i amb un toc de crítica social esborronador. Però el teu també el té, aquest toc de crítica social, aquest fet d'anar tant a la font, que al final se't trenca el càntir.
    Cosa que en el fons seria justícia poètica, que tots desitgem, a aquells que viuen tan pagats de si mateixos.
    Amb poques paraules fas una història molt llarga, i ens saps deixar en aquell punt vital irreal de no saber si el mataran o si el duran fins al jutge.
    I bé, que no sempre es pot presumir de fer la pell, que algun dia te la poden fer a tu.

    Molt bon relat, felicitats pel premi. Enhorabona!

  • Endevina'm | 18-10-2021

    Dins de la llibertat que ofereix la ciència-ficció, ens has mostrat un relat molt real, per un moment he vist la granja de vaques de l'entrada del poble, on les pobres estan encarades a la menjadora i amb aquells estris enganxats a les mamelles que els treuen la llet.
    Però el teu relat és més esfereïdor per la imatge d'uns humans sense sentiments que per allargar el seu miserable viure esclavitzen una raça suposadament alienígena per capturar les seves llàgrimes.
    Ja et dic, molt realista, massa per a ser ciència-ficció, que de fet, aquest gènere ja ho té això; ens planta davant dels ulls la realitat que no volem veure, com si fos una distopia a la qual no hauríem d'anar... però ja hi som.

    Merescut primer premi, felicitats!

  • Endevina'm | 01-10-2021

    Un gran i bell poema, ben mesurat i que em fa sentir còmplice, pel pas de les estacions i el seu gaudi vital.

    Un plaer llegir-te.

    Ferran

  • Endevina'm | 27-09-2021

    Potser, si vius per Barcelona, l'has vist en una cantonada darrera de la catedral, a la del carrer del Bisbe i de la Pietat.

    Ell s'estima molt la seva guitarra, els seus nets, la seva exmuller, i ens fa cantar amb ell a les festes familiars, tocant la guitarra, cantant.

    Un relat que he sentit molt proper, i molt ben escrit.

    Benvinguda a relats!

    Ferran

  • Endevina'm | 27-09-2021

    Però mai no havia tingut un pelut de companyia, ara fa poc, a casa vam adoptar una gateta, i aviat farà un any, i me la imagino amb aquestes observacions mentre nosaltres mirem de fer-nos a ella i els seus costums. Crec que hem tingut sort, i espero que trigui molt a anar al seu cel particular, la gateta que conviu amb nosaltres no és negra, és tigrada, però també ha de tenir el seu cel esperant-la.

    Un relat molt dolç, ben escrit i amb un estil tan pulcre que fa venen ganes de ser gat.

    I gràcies per les teves paraules en el meu poema.

    Ferran

  • Endevina'm | 24-09-2021

    el poema no deixa de créixer fins que no el veus publicat, i tinc en el pensament fer-lo créixer més encara, fins que no el vegi en algun llibre publicat, i encara aleshores, haurà canviat i crescut més.

  • Endevina'm | 19-09-2021

    Més que camí, l'hauria anomenat Crit en el títol.
    M'ha fet sentir angoixa el teu relat. M'ha semblat que vas vorejant la poesia, descrius un moment de pèrdua, de desorientació, i està molt ben descrit, no li calen més paraules.

    I està molt ben escrit, hi ha un però... (sense coma davant del "però", has vist?)

    T'ho poso en cursiva, per fer-ho diferent del meu escrit: Mira, la frase següent:
    fent giragonses i ensopegant amb qualsevol entrebanc que trobava en el camí cap enlloc, on es dirigia.

    mmm
    Diria que no està ben construïda o es dona a una lectura dificultosa, o falta o sobre alguna coma, o has de reordenar-la, no ho sé, però em va costar llegir-la.

    Per la resta molt bé. Un bon relat, felicitats.

    (d'un amic).

    Per part meva, dir-te que subscric les seves paraules, gairebé totes i estic d'acord en aquesta frase. Un relat molt reeixit.

    Ferran

  • Endevina'm | 04-08-2021

    I penso que realment, la poesia és allò que et fa sentir a tu, com lector o com creador. Ja saps que quan deixes una poesia a la vista, tu la vas crear amb una motivació, i el lector es fa seva la visió que més l'atrau.
    I així no acabaríem mai, la poesia són paraules que llences al vent, i qui les sent, o les escolta, les fa seves o les deixa passar, no tothom és prou sensible a les paraules harmòniques, a la poesia.

    Gràcies per la teva visita al meu senzill poema.


    Ferran

  • Endevina'm | 04-08-2021

    ...si hi ha tercera part, però la primera em va sobtar, per la gosadia de la protagonista, en acceptar una invitació tan poc usual, però és part del joc, imagino.

    I un cop llegida aquesta segona fa que en vulguis més. No ho pots deixar aquí, bé, espero que no.

    La primera no em va decebre, i aquesta segona m'ha deixat esgotat, aquesta seria la paraula, sí. El ritme narratiu que imposes està molt ajustat a la situació, ara lent, ara ràpid. Tot plegat, un bon relat ben ambientat, i molt càlid, la veritat.

  • Endevina'm | 09-07-2021

    Allò que t'atrau d'aquest relat casual i social, no és sols allò que dius, és allò d'humà que aculls en expressar-ho, que expliques amb suavitat i senzillesa. És aquell to humà que ens fa creure en una societat més "normal", més acurada, observadora.

    Et veig com una persona observadora, que estic gairebé segur que ha viscut aquest relat, i potser, tan sols potser, s'ha inventat uns noms, per fer-lo més humà. Allò que ens falta al nostre viure.


    Ferran

    (Has pogut penjar la imatge de perfil, pensava que ara no es podia.)

  • Endevina'm | 09-07-2021

    Un poema curt, però impregnat de paraules no dites que omplen l'aire que mou aquest arbre de fruites eternes.

    Una vida plena i feliç, la teva Aleix, malgrat els entrebancs que la vida ens ofereix, tu sempre amb el teu somriure, en els llavis, i en les paraules també.


    Ferran (el fosc)

  • Endevina'm | 24-11-2020

    L'he llegit tres cops, i cada volta m'ha arribat més endins aquest relat, que com dic en el títol, el trobo d'un romanticisme màgic -i afegeixo- extrem. A la primera lectura m'he demanat on era la fantasia, però la fantasia és aquest punt de màgia que desprèn tot el relat, molt ben mesurat en cada paraula, com una rondalla clàssica, que de ben segur ho acabarà sent.
    Felicitats i sort en el concurs!

    Ferran


  • Endevina'm | 12-11-2018

    Una narració màgica, tot un conte màgic i meravellós. És com una rondalla de les d'abans, de quan les àvies s'asseien a la bora del foc i ens explicaven un conte. Les noves generacions no sé si ho sabrien valorar, però si no fos així, en el teu escrit poden reviure aquells moments, per molt poca imaginació que tinguis, pots volar molt lluny amb el teu relat.

    Gràcies per compartir-lo.

    Una abraçada

    Ferran

    Per cert....


    Jo crec que també hi era allí on vas viure aquesta màgica relació poètica arquitectònica ... Potser sí!


  • Endevina'm | 22-05-2018

    Molt bon relat Montserrat! Una anècdota molt ben portada i rematada. M'imagino la cara de bleda de la tieta escoltant la noia amb aquella història. Ara cal saber si la creu, o si la noia sap que els de la cadira de rodes eren dos estafadors!

    Bona feina!

    Ferran

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: