L'he llegit tres cops, i cada volta m'ha arribat més endins aquest relat, que com dic en el títol, el trobo d'un romanticisme màgic -i afegeixo- extrem. A la primera lectura m'he demanat on era la fantasia, però la fantasia és aquest punt de màgia que desprèn tot el relat, molt ben mesurat en cada paraula, com una rondalla clàssica, que de ben segur ho acabarà sent.
Felicitats i sort en el concurs!

Ferran

Una narració màgica, tot un conte màgic i meravellós. És com una rondalla de les d'abans, de quan les àvies s'asseien a la bora del foc i ens explicaven un conte. Les noves generacions no sé si ho sabrien valorar, però si no fos així, en el teu escrit poden reviure aquells moments, per molt poca imaginació que tinguis, pots volar molt lluny amb el teu relat.

Gràcies per compartir-lo.

Una abraçada

Ferran

Per cert....


Jo crec que també hi era allí on vas viure aquesta màgica relació poètica arquitectònica ... Potser sí!

Molt bon relat Montserrat! Una anècdota molt ben portada i rematada. M'imagino la cara de bleda de la tieta escoltant la noia amb aquella història. Ara cal saber si la creu, o si la noia sap que els de la cadira de rodes eren dos estafadors!

Bona feina!

Ferran

No, no ens barallarem Joan, a no ser que tu ho vulguis i faltaria que jo hi estigués d'acord. Vaja, que ho tenim magre!

Però és allò que deia abans a un altre, que si he aconseguit fer-li creure que anava seriosament, ja el dono per bo el relat, que d'això es tracta, de fer ficció tan punyent i real que la gent es pugui arribar a creure que va de bo de debò.

Bon final de curs, i tu amb els teus diàlegs engrescats mirant d'enredar la troca, i amb aquesta caritat mal entesa de la caritat pròpia. Però com s'estimen, tot queda bé i ben lligat, que mai no ens hem d'oblidar de la nostra felicitat!

Fins al curs vinent Joan!


Ferran

I en el fons és que ens ho hem de prendre amb un somriure i tenir esperança, qui la vol la pot assolir.

No ho sé, (no em malinterpretis) però tenia un neguit, una mala impressió, que no seria tan bo com em creia ;-) però he perdut aquesta mala esperança i m'ha revingut l'esperança positiva que no perdràs fàcilment el teu nivell alt, i en aquest conte has superat totes les expectatives.
No és que ho facis millor o pitjor, és que ho fas fàcil. I cada vegada més!

M'ha agradat molt, en altres mans, aquesta mateixa història no seria tan fresca. Ni agradable de llegir.

Ferran

(felicitats per la tria, i sort! Aquest relat s'ho mereix!)

i una descripció històrica prou entenedora. Un bon cop de puny a la història oficial, i una ben probable situació real. Com ja diuen ells; els camins de la fe són inescrutables.

Felicitats per la tria

Ferran

Un relat d'alt nivell literari, amb una història plena i ben portada, un cop de puny narratiu, que no ha fet soroll, però ha deixat petja.

Potser haurem de tenir fe!

Felicitats per la tria i sort!

Ferran

Una història genial i molt ben portada. Vas afilant l'estil, de mica en mica hi arribaràs. Encara hi has de dedicar una mica més d'atenció a petits detalls, però el relat està molt ben explicat i és fresc, alegre de llegir.

Bona feina Montserrat, però no defalleixis!!

Ferran

PS
quan tingui una mica més de temps, seguiré en aquella tasca que vaig prometre.

de llenties, som uns fidels consumidors de tan preuat menjar.

És una confessió ben original aquesta, amb un toc de fe religiosa en una menja tradicional del país. I ben cert és que amb poques paraules fas venir gana, misteris de l'escriptura que motiven el ball dels sucs gàstrics, bon símptoma literari aquest.

Un micro reeixit, i que deixa bon gust de boca.

Ah! els keplerians! quins éssers tan estranys, diminuts potser, o a l'inrevés, a saber, que mai no crec que els podrem veure.
A la fi són vida, com aliment ho són les llenties.

Bona sort i endavant!

Ferran

Un relat que obre expectatives, una posada en escena molt ben portada i un final, tot i que en certa manera és previsible, també és desitjable, tot i que per un moment havia pensat que era l'àvia qui havia fet comprar la càmera a una altra persona, que també podria ser, i que en lloc de diners, li portava una càmera, nova o la mateixa.

Bon relat!

Ferran

No em sap greu reconèixer que això sí que és tenir fe, i de la bona. Felicitats!

Ferran

Una barreja de crònica real i alhora fantàstica, així com costumista, de molt bon nivell literari, però com hi ha món, que hi ha maneres d'entomar una història, i la teva és personal i intransferible, queda clar que són les teves lletres, per com escrius, i descrius, una història. Aquesta mateixa, en altres mans (en altres caps) no farien el mateix efecte. I crec que és això que ens fa creure, ens fa tenir fe, que la teva prosa és única.

Bon relat!

Ferran

Una imatge prou clara de la fe diversa, un pot fer creure a la gent, que la fe avança amb el seu ajut, però el mateix missatger té una fe distinta, diversa, i molt més terrenal. Bona comparació i ben clara la visió.

Bona feina!

Ferran

Això és un relat poètic per excel·lència, ple d'horitzons inabastables, on la fe mou els cors, però també assoleix moure els paisatges que a la fi ens portes.

Bona feina!

Ferran

Un dels millors que he llegit aquest mes, en la seva correcció estilística, en com enfrontes el tema de la fe religiosa. Tots, o la majoria, heu entomat la fe en el vessant religiosa, i hi ha moltes altres formes de fe, però el teu relat està molt ben estructurat, narrat i comprès.

Bona feina Guiomar!

Ferran