Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS

Intervenció de: Endevina'm | 04-09-2025

Tots els sentits s'abraonen


Tots els sentits s'abraonen,
per les il·lusions incertes
enllà d'una pretesa pau, tan llunyana.
Falsa calma dels miratges
refulgents i solitaris
visibles en nits apartades.

L'àugur d'una guspira
d'una quimera inabastable,
d'una immensa foscor
dins d'un espai inassolible.
T'adones que vius cercant
una remor banal, impossible?

La llum infinita
que envolta l'espai
és una il·lusió
que ens ajuda a viure,
quan la contemples
sense qüestions eternes.

L'etern és aquell no espai
on la llum s'enfosqueix,
i en treus més dubtes.

Envoltat d'incertesa
enlluernat per aital grandària
fas cloure les parpelles.

No eren res més que roques
incandescents; el seu record.
Sensacions mortes quan la llum t'arriba.

Les il·lusions s'abraonen,
entorn d'aquella pau llunyana
que desconcerta tots els sentits.

Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
    rautortor | 31/08/2025 a les 13:15
    [Respondre]

    Des de la volta celeste

    Des de la volta celeste
    la nit, vestida d’esquitxos de llum,
    quan és el temps, plora regalims
    d’esperança pels qui desitgen
    tot allò que la vida, a peu pla,
    els ha anat negant dia rere dia.

    Qui sap si el fill daurat de Dànae
    que ens alliberà de la cruel Medusa,
    cada estiu, pels volts de sant Llorenç,
    empeny el llegat d’un vell cometa
    tot convertint-lo en pluja d’estels,
    en memòria de la seua progenitora,
    la jove verge de la pluja d’or.

    I així, quan l’estiu està en plenitud,
    la nit ens brinda un motiu per somniar.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
    Marnusa | 31/08/2025 a les 17:50
    [Respondre]
    El cel s'il·lumina

    Cau la nit
    i el cel s'il·lumina
    de petits estels que floreixen
    sobre un llenç obscur.

    Sota el campanar,
    estirats a terra
    com quan eren infants,
    contemplem il·lusionants
    la foscor amb ulls de gat.

    I així, com cada any,
    armats de paciència,
    nostres desitjos esperen volar
    rere perseids capritxosos
    de ser contemplats.
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
      Marnusa | 31/08/2025 a les 18:34
      [Respondre]
      Disculpeu, a causa d'un error ortogràfic, torno a penjar el poema.

      El cel s'il·lumina

      Cau la nit 
      i el cel s'il·lumina
      de petits estels que floreixen 
      sobre un llenç obscur.

      Sota el campanar,
      estirats a terra, 
      com quan eren infants,
      contemplem il·lusionats
      la foscor amb ulls de gat.

      I així, com cada any,
      armats de paciència,
      nostres desitjos esperen volar
      rere perseids capritxosos
      de ser contemplats.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
    helenabonals | 31/08/2025 a les 21:50
    [Respondre]

    Ness,
    Podries allargar el termini d'aquest repte? És que no n'he tingut temps, i voldria posar-m'hi alguna hora.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
    helenabonals | 01/09/2025 a les 10:27
    [Respondre]
    Versos al cel

    També d’estrelles patim sequera.
    Quan no les tapen els núvols,
    s’amaguen darrere dels arbres,
    o la contaminació lumínica
    no permet de veure-les.
    Però, pacientment, aixequem
    la vista cap al campanar més alt,
    que identifiquem amb el sublim
    perquè és el que més s’hi acosta.
    I ens mullem amb unes llàgrimes
    que refresquen sense dur aigua.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
    kefas | 03/09/2025 a les 06:52
    [Respondre]

    PERDRE LA GANA


    Sense gana de món
    aparto el plat que l'horror
    ha posat sobre la taula.

    No em ve de gust
    ni ben amanit
    amb l'oli solidari.

    Tinc la boca pastosa
    de tant mastegar
    propòsits sense sentit.

    Llavors sento la veu
    que em convida mirar amunt
    on viuen els déus juganers.

    De tant en tant
    veig passar un raig de llum
    que trenca la monotonia.

    És cansat
    haver de mirar enlaire
    per no veure la realitat.

    D'això en diuen
    nodrir l'esperança.
    per no perdre la gana.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
    aleshores | 04/09/2025 a les 08:49
    [Respondre]
    La llum del sol eclipsa
    els estels que en la nit
    s'agermanen i es mostren
    en difós moviment 
    sobre el capçal dels arbres.

    És en la nit, també,
    sense l'enjull dels tràfecs,
    que es fa clara la imatge
    teva i es dibuixen
    contorns i fesomia
    que em parlen i em conviden.
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
      aleshores | 05/09/2025 a les 18:58
      [Respondre]
      La llum del sol eclipsa
      els estels que en la nit
      s'agermanen i es mostren
      en difós moviment
      sobre el capçal dels arbres.

      És en la nit, també,
      sense l'enjull dels tràfecs,
      que es fa clara la imatge
      teva i es dibuixen
      contorns i fesomia
      que em parlen i em conviden.

      I quan et trobo oblido
      tot el que a tu t'envolta
      i només veig la llum
      que el teu esguard irradia
      com estel en la nit.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 361: PLUJA DE PERSEIDS
    Endevina'm | 04/09/2025 a les 11:32
    [Respondre]
    Tots els sentits s'abraonen


    Tots els sentits s'abraonen,
    per les il·lusions incertes
    enllà d'una pretesa pau, tan llunyana.
    Falsa calma dels miratges
    refulgents i solitaris
    visibles en nits apartades.

    L'àugur d'una guspira
    d'una quimera inabastable,
    d'una immensa foscor
    dins d'un espai inassolible.
    T'adones que vius cercant
    una remor banal, impossible?

    La llum infinita
    que envolta l'espai
    és una il·lusió
    que ens ajuda a viure,
    quan la contemples
    sense qüestions eternes.

    L'etern és aquell no espai
    on la llum s'enfosqueix,
    i en treus més dubtes.

    Envoltat d'incertesa
    enlluernat per aital grandària
    fas cloure les parpelles.

    No eren res més que roques
    incandescents; el seu record.
    Sensacions mortes quan la llum t'arriba.

    Les il·lusions s'abraonen,
    entorn d'aquella pau llunyana
    que desconcerta tots els sentits.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats