Basarda

M'ha semblat un bon relat dintre del seu gènere.

No sé, m'ha fet pensat en un poema simpàtic de descripció de coses boniques per veure o per estimar, i de coses maques encara per viure, de simples mirades tomàntiques i casuals.

Bé, ens veurem per Relats, Aleix, o almenys això desitjo, nou amic meu. Salut i molta sort!!!

Lleegit relat curiós i interessabt. Enhorabona.
Agraeixo el teu comebtari al meu relat.
Salutacions molt cordials.

inesperada? Bonic i plàcid final.

Una abraçada

Bon dia, Aleix:

Espere que tot et vaja bé. Et comente que si et ve de gust, ja en tinc un nou poema editat. Quan tingues temps, ja m'ho diràs.
Una forta abraçada...
Ens seguim llegint.

Bon dia, Aleix Ferrater:
Avui començo amb bon peu, de la mà d'aquest poema que m'ha atrapat des del principi. Et diré que el rellegeixo varies vegades per acabar de copsar-lo.
Coincideixes amb un ésser potser estimat, que et provoca tot això. I és que algunes persones mai ens deixen indiferents.

Després, tornes a la vida quotidiana gràcies a aquest raig de sol, que et trau d'aquesta basarda.

Un abraçada poètica,

Helena

L'entesa que existís es va desfent i es manifesta i es comunica malgrat l'absència de paraules. L'acceptació de l'esboranc ja obert s'apuntala amb les petites accions de cada dia.

Tenen raó els companys que diuen que és una poesia bastant críptica. El significat literal potser només el pots saber tu. Els altres ens hem de conformar amb el que la poesia suggereix, que és molt.

En primer lloc, és una poesia curta, però molt intensa, amb un ritme suau i uns versos molt musicals.

Parla d'una trobada fortuïta que fa despertar emocions i potser records. Potser no es veuen les dues parts, potser només és un que mira i un altre que no sap res, d'altra manera no diria el nom en veu baixa, el cridaria. S'entén que la trobada és dolorosa i plena de foscor. però el poeta puja al terrat, tot sol, sense companyia. Veu un raig del Sol, com a símbol d'una claror recuperada. Fa servir el raig per a tornar a les feines casolanes, com si no hagués passat res.

Potser la interpretació és forçada, però ho veig així.

... Poc a afegir al que ja t'han dit. Ho faig tot meu. Només dir que m'ha emocionat en copsar l'emoció que hi has vessats!
M'ha agradat. Molt. I ho he fet constar
Amb total cordialitat

M'havia quedat endormiscat al llit i de cop m'he despertat i m'he posat a llegir Relats en català i vet aquí que trobo el teu nom amb la teva nova entrada i pitjant al damunt em salta a la vista aquest diamant de poema que brilla per si sol per la profunditat del seu significat i per la bellesa dels sus mots. En ell reconec el teu segell personal, que en anteriors poemes has plasmat. M'encanta! quan al final dius: aplegar la roba estesa.

Un goig entrar a relats i trobar el teu últim regal poètic.
Quin goig de resseguir les teves paraules, potser tan críptiques, però tan sentides, tan mundanes i que tu saps com entonar-les per fer-ne poesia.

Un plaer llegir-te.

Ferran

L'autor nota la basarda en els ulls de la noia que troba pel carrer; l'estimada? Puja al teulat i pensa al sol.

L'he rellegit. I l'he tornat a llegir. El millor en aquests casos és reprendre la lectura més tard. Me'n sortiré!

Bon dia, Aleix Ferrater:
Un preciós poema que diu molt en el rostre de la teua amada, amb les espurnes que s'obrin en la teua vida.

M'ha agradat i ho he clicat, perquè m'ha sentit un "glop" en el cor.
Gràcies per comentar-me el meu relat "Poema dedicat a la meua Mamà", on em dius
"amb les espurnes". Bona opinió m'has dit.

Una forta abraçada.


Cordialment.