Ja goteja la deu

Un relat de: Endevina'm
Ja goteja la deu


Ja goteja la deu,
vora del gorg, gota a gota.
A sota, es remulla la goja.

Goig d'aigua galdosa,
joliua l'aloja en el seu cant
decanta cabells esfilagarsats,
la puada d'argent la pentina.

Ha plogut a muntanya
ix la dona a cercar l'aigua,
pel camí del bosc
on el rierol es fa riu.

Ara solfeja, ara
la veu afina encantada.
On la rialla flueix ella viu, per
jaure xiroia i desinhibida,
al redós del gorg celat.

Ja goteja la deu,
vora del gorg, gota a gota.
A sota, es remulla la goja.







PS
He canviat alguna paraula de les escrites en el REPTE POÈTIC VISUAL 362. Les encantades

Comentaris

  • Un simpàtic joc de paraules[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 15-11-2025 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, m'ha semblat un simpàtic joc de paraules alegre sota la pluja o sota la mirada d'una atractiva dona. M'ha semblat un relat bastant bo dintre del seu gènere.

    Gràcies per comentar-me el relat meu de l'Alcázar del Tintín.

    Ens veurem per Relats, o almenys això espero, oh misteriós Endevina'm!!!

  • Can Vives de la Cortada[Ofensiu]
    Aleix Ferrater | 13-10-2025 | Valoració: 10

    Un poema on predomina la musicalitat, la melodia de les paraules. Només falta que algú agafi la guitarra i em faci una cançó. M’has fet pensar en el Gorg de les Dones d’aigua de can Vives de la Cortada, a Sant Iscle de Vallalta. De petit i anàvem sovint des de Vallgorguina. Una forta abraçada, Ferran.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

78 Relats

279 Comentaris

82118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.




F.


I que l'homefosc em perdoni, no fos cas que la seva faceta fetillera conciliar em caigui a sobre amb tota la seva força mitològica.
Endavant #concilifetiller!!