Cercador
Tots els sentits s'abraonen
Un relat de: Endevina'mTots els sentits s'abraonen
Tots els sentits s'abraonen,
per les il·lusions incertes
enllà d'una pretesa pau, tan llunyana.
Falsa calma dels miratges
refulgents i solitaris
visibles en nits apartades.
L'àugur d'una guspira
d'una quimera inabastable,
d'una immensa foscor
d'una existència inassolible.
T'adones que vius cercant
una remor banal, impossible?
La llum infinita
que envolta l'espai
és una il·lusió
que ens ajuda a viure,
quan la contemples
sense qüestions eternes.
L'etern és aquell no espai
on la llum s'enfosqueix,
i en treus més dubtes.
Envoltat d'incertesa
enlluernat per aital grandària
fas cloure les parpelles.
No eren res més que roques
incandescents; el seu record.
Sensacions mortes quan la llum t'arriba.
Les il·lusions s'abraonen,
entorn d'aquella pau llunyana
que desconcerta tots els sentits.
No parlo dels Perseids, en si mateix, però en el fons, està inspirat pel Repte Poètic Visual 361 Pluja de perseids convocat per Ness

Tots els sentits s'abraonen,
per les il·lusions incertes
enllà d'una pretesa pau, tan llunyana.
Falsa calma dels miratges
refulgents i solitaris
visibles en nits apartades.
L'àugur d'una guspira
d'una quimera inabastable,
d'una immensa foscor
d'una existència inassolible.
T'adones que vius cercant
una remor banal, impossible?
La llum infinita
que envolta l'espai
és una il·lusió
que ens ajuda a viure,
quan la contemples
sense qüestions eternes.
L'etern és aquell no espai
on la llum s'enfosqueix,
i en treus més dubtes.
Envoltat d'incertesa
enlluernat per aital grandària
fas cloure les parpelles.
No eren res més que roques
incandescents; el seu record.
Sensacions mortes quan la llum t'arriba.
Les il·lusions s'abraonen,
entorn d'aquella pau llunyana
que desconcerta tots els sentits.
No parlo dels Perseids, en si mateix, però en el fons, està inspirat pel Repte Poètic Visual 361 Pluja de perseids convocat per Ness
Comentaris
-
Ah, el buit que tant sembla suggerir i tant buit com sembla no estar...[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 30-01-2026 | Valoració: 9
Em sembla excel·lent el teu poema sobre el buit i el ple i la llum... Molt animador a fer poesia d'on sembla que no se'n pot trobar...
Em sembla un poema gairebé desafiant que la gent s'animi a escriure d'una punyetera vegada...
Bé, gràcies per haver comentat el meu poema "viurem" i ens veurem per Relats o almenys això últim espero!!! -
La llum infinita[Ofensiu]Aleix Ferrater | 05-09-2025 | Valoració: 10
Potser sí que haurem de pujar allà dalt per gaudir de la llum infinita i apartar-nos de la foguera terrenal. Cada vers s’ha de llegir amb atenció i amb lentitud. Una abraçada.
Aleix
l´Autor

79 Relats
283 Comentaris
85428 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.
Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

Processó demoníaca, de rnbonet.
Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.
Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.
In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.
Ara ja pots descansar...
Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.
Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.
Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.
I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.
F.
I que l'homefosc em perdoni, no fos cas que la seva faceta fetillera conciliar em caigui a sobre amb tota la seva força mitològica.
Endavant #concilifetiller!!

