Plaça Major

Un relat de: Aleix de Ferrater

Brindo per la fi de la festa major
amb cava semisec, com els d’abans.
La plaça és brogit, fum i olor de vinagreta,
i la safata del cambrer s'escalfa
davant la desesperació
d'aquell i aquell altre que aixequen la mà.
Malgrat tot, al racó de la cantonada,
els avis continuen fent-la petar
com si res, ves quin remei, ves que les taules
i les cadires no ens deixin sortir!
He fugit de la ciutat per l’excés que me l’ha pres
i ara bec en una plaça amb l’excés de la ciutat.

Comentaris

  • Brindo jo també[Ofensiu]
    Endevina'm | 28-10-2024

    Per la teva facilitat de paraula poètica, per voler escapolir-te deles aglomeracions que, dissortadament, sembla que et persegueixen allí on vas.

    Un poema senzill de lectura i de factura propera que fa de bon llegir, com tots aquells que tu fas. I com jo tinc la sort de conèixer el teu to de veu, et sento dins del cap, i sembla que et tingui al costat, recitant-lo. I em sembla veure que aquells dos vells de la taula apartada, sou vosaltres dos.

    Una abraçada, Aleix.

    Ferran

  • Les plaçes...[Ofensiu]
    Magda Garcia | 28-10-2024 | Valoració: 10

    ...dels pobles, el cor que batega en cada petita comunitat...m'ha agradat molt aquest poema i us agraeixo el comentari al meu relat. De fet, he pensat en aus, en ocells, més que en persones quan l'he escrit, per això volen...i sobrevolen.... Una abraçada.

  • DOLÇOS RECORDS...[Ofensiu]
    jomagi | 26-10-2024 | Valoració: 10

    ...( comentari passat amb molt retard, ho sento molt) Aquest escrit et traslada màgicament a uns anys passats inoblidables on la festa Major era tot un aconteixement amb les taules de marbre, l'olors de vermouts, beberetxos, olives i el fum de caliquenyo d'alguns recordats vells que amb gorres de visera remenant les fitxes del dòmino... per després l'esperat dinar amb pollastre a la cassola i xampany semisec...

    ***Gràcies pel seu comentari sobre la ràdio. Estic totalment d'acord amb vostè. L'adotzenament radiofònic actual és agobiant a totes hores... m'estalvio anomenar emissores...


  • Brindem[Ofensiu]
    Joan Colom | 20-10-2024

    Imatges molt vívides i situacions molt properes que tots, de poble o de ciutat, hem viscut en algun moment. Un poema descriptiu com la bona prosa, rematat per una reflexió senzilla, de sentit comú.

    I sí, senyor: brindem amb cava semisec, i no amb aquest coi de brut nature que m'ha costat un ou i no té gust de res!

  • Festa major[Ofensiu]
    Prou bé | 20-10-2024

    A la plaça del poble s'acaba la festa i comença la malenconia. O no és això?
    Bon relat.
    Amb total cordialitat

  • Trlobadap[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-10-2024 | Valoració: 10

    Retrobar el sentit humà de les Festes Majors. Molt bon Relat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Viure Millor.
    Salutacions molt cordials.

  • La Plaça[Ofensiu]

    A mí les fetes majors m'entristeixen molt i no hi assisteixo a cap. Les d'on visc em colpeixen el cor perquè no hi veus la gent antiga del poble, ni els parents que ja són morts, i els joves que hi resten passen de tot....Només veus nous urbanites que ni parlen el teu idioma i són de tarannà tan diferent al nostre ...gent d'atipar-se i veure i converses banals... Trobo a faltar aquelles berbenes que tant bé va plasmar la nostra Mercè Rodoreda en la seva magna obra La Plaça del Diamant..Gràcies per recrear amb tant de sentiment i finesa un ambient que costa de trobar en el temps que vivim. Els teus poemes i escrit són com una obra d'orfebreria, delicada, precisa i que brilla per llur significació, significació que remou els nostres sentiment més ocults.

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-10-2024 | Valoració: 10

    Com m´agrada el que escrius i poc m´agrada el que escric perquè ho trobo una mica simple, però gràcies per llegir Aleix

  • Els sentits[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-10-2024 | Valoració: 10

    Que important són els sentits!, per arribar a fer sentir allò que volem expressar. Les festes majors o els menjars de germanor, tant se val si venim de la ciutat i compartim en els pobles o ho celebrem en els carrers dels barris, el més important en definitiva és gaudir d'imatges tan quotidianes i fins i tot simples, però que són les que donen sentit a la vida.
    Enhorabona, per transmetre-ho amb els sentits.
    PD: Gràcies pels teus comentaris
    Fins aviat,
    Neus

  • La plaça està de festa: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-10-2024 | Valoració: 10

    Una bona definició de tota una gran festa. Que no paren de viure aquesta il·lusió de continuar la festa. Molt ben plantejat tota aquesta acció que la sentida, amb molta paciència.
    Enhorabona, per aquest poema, que és molt original.
    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Amb tots els sentits[Ofensiu]
    llpages | 14-10-2024 | Valoració: 10

    L'olfacte, el gust, la vista, el tacte... tot tan ben barrejat per copsar l'essència de la festa. I aquell silenci que no acaba d'arribar. El cervell s'embriaga d'imatges i sensacions en unes línies tan escuetes com curulles de vida. Enhorabona, Aleix!

  • Fugir...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-10-2024 | Valoració: 10

    del caos de la ciutat, per trobar-ne un altre en el poble. És el preu a pagar a les festes majors dels pobles. Enhorabona Fidel, com és habitual en tu, un relat ple d'imatges i sensacions, que et transporten in situ.
    Molt bo.
    Una abraçada.
    Rosa.

  • Genial[Ofensiu]
    Ginebreda | 13-10-2024

    Com has copsat les olors i els sorolls de les festes majors.M"ha agradat moltíssim.

  • Festa[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-10-2024

    Aquest poema captura l'essència d'una festa major d'un poble, plena de vida, sorolls, i amb una atmosfera vibrant .
    En aquest caos, es percep la calma aparent dels avis, que continuen parlant tranquil·lament malgrat l'enrenou.
    Hi ha una barreja de nostàlgia, de contrastos, i una certa ironia en aquesta experiència: fugir per trobar-se de nou en allò que es volia evitar.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

141 Relats

2699 Comentaris

200088 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona, sóc periodista i resideixo actualment a Ribes de Freser, comarca del Ripollès, caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).