Hola Místika!!, perdona pel retard.
m'he llegit tota la història i m'ha semblat genial, molt gòtica, èpica i trepidant, i amb una manera d'escriure molt descriptiva i amb un estil especial. també hi hagut moments ke m'he esgarrifat, ja ke encara que sembli mentida a mi la sang em mareja, jeje. Però la història en si es molt bona. En faràs alguna continuació?
Bueno, m'alegro ke m'hagis comentat.
Com que em vas demanar que em poses en contacte amb tú et donc el meu mail val?
JAUPLANA@HOTMAIL.COM
Segueix així Místika!!
una abraçada!!

És força contundent, ple de força i molt profunt.
m'ha agradat molt. Grans paraules per descriure aquest misteri que és la vida. Molt ben traballat. Segueix així!!

Est+a força bé aquest poema, molt bones rimes molt ben trobades i molt ben expressat en global. Gràcies per comentar-me i m'alegro que t'agin agradat les Ànimes Vampíriques

Un gran poema a l'amistat. Aquest poema es un gran homenatge a la teva amiga i està molt ben reflectat i expressat.
SEGUEIX AIXÍ!! BONA SORT AINOA!!
GRÀCIES PELS COMENTARIS QUE M'HAS FET!!

Bon poema. Reflecteixes bé les ganes i el desitg del sentiment d'enviar al no res a la persona que t'ha fet mal. I està força bé perque demostres que encara que t'hagi fet mal no es mereix res de res. ni mal ni be, Li dones un sentit insignificant a la vida d'una persona que t'ha fet mal. Res pitjor que sentir-se insignificant.
SEGUEIX AIXI MERIHANN!! BONA SORT!!
I GRACIES PER COMENTAR ELS MEUS POEMES!!

Aquest relat teu m'ha semblar força bò. És molt interessant, desde la descripció de tots els detalls que has posat durant les dos parts d'aquesta història fins aquest final tant tràgic. Els últims moments d'un soldat morint-se en un camp de batalla han de ser indescriptibles. tots els pensaments que pot tenir, totes les sensacions,.... Ho has descrit molt bé.
La part negativa és alguna falta ortogràfica i algún error de sintàxis, pero la història em sembla genial
BONA SORT I ENDAVANT!!

UN BON POEMA I UNS ETERNS DUBTES QUE A TOTS S'ENS HAN PLANTEJAT ALGUN COP. LA VIDA ENS FA ESCOLLIR ELS CAMINS QUE PODEM SEGUIR, PERO LA INCERTESA A VEGADES ENS GUIA CAP A CAMINS EQUIVOCATS I ALTRES BEN ACERTATS. TRIEM EL CAMÍ QUE TRIEM, N'ACABEM TREIENT ALGUNA COSA POSITIVA DE CARA A L'EPRENENTATGE QUE ÉS LA VIDA.
HEM DE SEGUIR EL CAMÍ QUE CREIEM QUE MÉS ENS CONVÉ, A VEGADES EL DEL COR, I A VEGADES EL DEL CAP, PERO SEMPRE EL QUE CREIEM QUE ÉS MÉS ACERTAT, I SI NO HO SABEM, ENS DEIXEREM ENDÚ PER LA INTUICIÓ.
BONA SORT!!

M'HA AGRADAT FORÇA AQUEST RELAT TEU, GATETA. LA DESCRIPCIÓ QUE HAS FET SOBRE L'ATMOSFERA QUE ENVOLTA ELS PERSONATGES QUE ESTAN REPOSANT DESPRES D'UNA BATALLA, TROBO QUE ESTA BASTANT BEN DETALLADA, I AIXÒ FA QUE ET POSIS DINS EL RELAT DE TAL MANERA COM SI HO ESTIGUESSIS VIVINT.
ESPERO PODER LLEGIR LA SEGONA PART D'AQUESTA HISTORIA BEN AVIAT.
BONA SORT!!

M'HA AGRADAT MOLT. ÉS UNA HISTORIA QUE POT PASSAR A CUALSEVOL, PERO AMB UN FINAL MOLT ROMÀNTIC AMB AQUESTA UNIÓ DE DOS DIFERENTS MANERES DE MORIR AL MATEIX INSTANT. LA MORT HA UNIT L'AMOR.
SÓN MOLT BONES LES TEVES HISTÒRIES.
SEGUEIX AIXÍ!!

AQUEST POEMA ÉS SIMPLEMENT GENIAL. M'HA AGRADAT MOLT. ESTÀ MOLT BEN REDACTAT, REFLECTANT PERFECTAMENT EL SENTIMENT I LA CONSEQÜENCIA D'UN AMOR PROHIBIT.
SEGUEIX AIXÍ!!

H'as deixat ben marcat el sentiment d'una desgraciada realitat que vivim en aquest món.
Desgraciadament s'ha de continuar escrivint poemes com aquest per consciencia a la gent que el món en que vivim esta plè de virus com els d'aquesta mena de gent (si s'els hi pot dir aixi) que abusen d'infants i maten els seus somnis.
Tant de bò no haguessim de llegir ni escriure mai poemes com aquest, pero en el món que vivim és essencial per conscienciar-nos.
Molt bé Merihann.

M'ha agradat molt el teu poema. Reflexes clarament que has estat victima del poder que pot arribar a tenir una mirada. M'ha agradat molt la manera que has expresat aquest sentiment que has tingut al xocar contra una mirada que t'ha enlloernat.
Hi ha mirades que son veritables poemes.
segueix aixi!!

M'ha encantat la frase: "llibertat de sentir que res et manté lligat a la vida". Pero crec que no deu ser molt meravellosa aquesta manera de sentir com t'alliveres de la vida.
La soletat està molt bé en alguns moments. Sempre va bé esta sols durant una estona. Pero la soletat eterna pot fer que acabis sent presoner de tu mateix. Tampoc seria llibertat.
I tots sabem de com és d'injusta la vida, pero hem de buscar i seguir lluitant per allò que ens fa sentir bé i lliures amb nosaltres mateixos. és més dificil caminar mirant avall, que no pas lluitar mirant cap a munt. És més dificil caminar amb un punyal atravessan-te l'esquena que la llibertat de no portar-lo.
Bon relat!!
SEGUEIX ESCRIBINT LLIURAMENT!!

Molts cops també m'he sentit així, un testimoni del tren de la vida que només observa com passa. Però mira de no pensar amb si deixaràs rastre o no, ja que el rastre el deixes cada dia que passa. La vida son un grapat de lliçons contunues de les que aprenem cada moment, i gracies això, ja estem escrivint la nostra historia. Creu en tu mateixa, i viu la vida tal com a tu t'agraderia viurela. El teu rastre ja l'estas marcant.
BON RELAT!!
SEGUEIX ESCRIBINT I DEIXANT RASTRE!!

Un poema trist i fosc. Esta ben escrit, i expressa be el que sents en el moment en que l'escrius.
Els pitjors moments son els que ens fan més forts i dels que hem d'aprendre.
Pero no hem d'avandonar mai, hem d'aixecar-nos i seguir lluitant sempre.
Molts cops em sento així, com el teu poema, pero sé que si no m'aixeco el que m'espera serà fang i penso que és molt més difícil viure amb aquesta idea, que no pas mira cap a munt I tornar-me a posar dret per buscar que les coses tirin bé
Girasol! No deixis de buscar mai la llum del sol!