L'home del sac

-De mi no t'allunyis fill meu!
En les ombres ell s'amaga
Per sortir just derrera teu
I convertir-te en llegenda amarga

Absorvit pel maltracte mental de la bogeria humana
Camina entre la multitut de petits nens innocents
Esperant que la presa s'allunyi de la seva dolça mare
Esperant omplir un fosc sac de somnis absents

Trenca el pacte un nen amb sa mare
El petit, se li escapa de la seva visió
Però no s'escapa del silenciós sac de l'ombre
Caurà presa de l'home de la foscó

Infantesa trencada en un sol moment
Felicitat arrebatada per l'ésser excrement
Temps trencat irreparablament
Estel frenat frustradament

Quan el temps s'escapa dels teus ulls
La foscó cau damunt del teu passat
Quan t'allunyes del que amb més apreci aculls
Arriba per sorpresa l'home del sac

El mal apagarà les il·lusions d'un nen fredament
En una fàbrica acabarà un altre món plè d'innocència
Greix n'extrauran del seu petit cos en patiment
Per lubricar rodes de carruatges amb molta impaciència

Mare desemparada envoltada de desol·lació
Buscarà desesperada el rastre de la seva llavor
Caminarà dessolada pel camí de la frustració
La incertesa la durà cap a l'eterna amargó

Quan el temps s'escapa de les teves mans
La tormenta cau sobre el teu cos cansat
Quan trespasses els límits dels sentiments humans
Arriba per sorpresa l'home del sac