Confusions

Suposu que és tota aquesta incertesa, tots aquests dubtes que ens fan tirar endavant. El misteri de quina serà la conseqüència de les nostres accions fa que nosaltres mateixos vulguem saber com acabarem!
Una abraçada!

UN BON POEMA I UNS ETERNS DUBTES QUE A TOTS S'ENS HAN PLANTEJAT ALGUN COP. LA VIDA ENS FA ESCOLLIR ELS CAMINS QUE PODEM SEGUIR, PERO LA INCERTESA A VEGADES ENS GUIA CAP A CAMINS EQUIVOCATS I ALTRES BEN ACERTATS. TRIEM EL CAMÍ QUE TRIEM, N'ACABEM TREIENT ALGUNA COSA POSITIVA DE CARA A L'EPRENENTATGE QUE ÉS LA VIDA.
HEM DE SEGUIR EL CAMÍ QUE CREIEM QUE MÉS ENS CONVÉ, A VEGADES EL DEL COR, I A VEGADES EL DEL CAP, PERO SEMPRE EL QUE CREIEM QUE ÉS MÉS ACERTAT, I SI NO HO SABEM, ENS DEIXEREM ENDÚ PER LA INTUICIÓ.
BONA SORT!!

Dubte, relativitat, blanc, negre,
potser gris. No són aquestes coses
que fan que siguem una mica més humans?.
Endavant.
Melcior.

...la contradicció entre allò que sentim i allò que pensem. Un poema molt bonic i ben desenvolupat.
Una abraçada.

amor, soletat, mort, amistat, llunyania, melangia, relacions... sempre hi ha confusió, dubte, interrogants, dolor...
és que són conceptes tant abstractes que no els pots aclarir fàcilment... tu ho has expressat molt bé...
una abraçada!

què difñicils i complicades que son les relacions, no, a vegades?
m'ha agradat molt un vers, que m'ha recordat a un tall de lletra de'n Fito & Fitipaldis... allò de "Muy pocas personas, demasiada gente", i quina raó, no?
No t'aturis!
I mil gràcies pels comentaris, companya!!
Salut!
Sílvia

A la vida hi ha moltes coses que ens confonen, i sempre serà així. La confusió forma part de nosaltres. L'amor és així... M'ha agradat molt. Només et diria que vigilis al escriure "però" i "doncs". Res més noia, m'ha encantat. aaa i moltíssimes gràcies pels comentaris!!

laura^^

doncs si... jo tmb m'hi he trobat enmig d'aquestes confusions (de fet, qui no?). Aquestes confusions que et fan dubtar de tot, que no et deixen estar segur de res. Moments en que ho deixaries tot i simplement et rendiries, deixaries que el vent se t'emportés per no haver de tornar. Però dins nostre hi ha una força que ens empeny a continuar lluitant; potser marxant, potser fugint per uns instnats per tal de veure-ho tot més clar i fer desaparéixer aquestes confusions.

La claror sempre arriba.

Que vagi bé!
Gemm@

com expresses aquest sentiment de confusió.
Voldria però dir-te que malgrat les confusions que sempre tenim penso que és bo ser optimista. Potser hi ha situacions que es tanquen o històries que s'acaben, però et ben asseguro que n'hi ha d'altres que s'obriran, i en el teu camí que de ben segur l'escolliràs bé, les descobriras.

Una abraçada,

Leela

T'he trobat tot llegint "llibre"

M'ha agradat el teu poema on expresses els dubtes, la solitud, la distància.

la vida és així AINOA, un sempre, sempre es pregunta i busca repostes. però la vida, és meravellosa, com demostra el teu poema tan bonic.

Felicitats AINOA i molt gust de conèxer-te. Una abraçada!!

està plagada de confusions, i és molt difícil triar el camí més correcte, el camí que hem d'escullir pel nostre bé.

En aquest poema expresses molt bé aquestes confusions.
Marevellós!

Una abraçada!

Anna