La noia de la corva

En plena nit de pluja
En TOMEU el seu camió duïa
Corves, foscor i arbres, monotonia del seu paissatge
El vent i el fred no calmaven el seu coratge

Tot i això, en TOMEU, anava calent
Dins el seu camió sense calefactor
Doncs només escalfat pel seu propi instrument
Mort de ganes d'alliberar tanta calentor

De sobte en la llunyania
Suau silueta blanca s'il.luminava
Doncs velocitat reduïa en TOMEU
Quan aprecià una noia fent autostop devant seu

Jove i sensual era la noia
Cara angelical, cos espectacular
Senzilla tela blanca i mullada cobria la seva inquietant figura
En TOMEU es trobà en ple camí cap a la seva llar

-Puja al meu camió
i refugiat de la tormenta i la fredor!
aquí i trobaràs escalfor.
I la tormenta serà de calor! - exclamar en TOMEU

Extranyament la noia hi pujar sense dir paraula
En TOMEU es pensar que aquella nit havia de triunfar
Doncs anava la noia de cap a peus ben mullada
I mullar, és el que el nostre amic volia desde que ella va entrar

De cop, la noia, una historia li va començar a explicar
-Una nit jo anava conduïnt per aquesta carretera
plovia com avuí i les corves no tenien espera
la velocitat es sumava
i en una corva, la meva vida restava

En TOMEU la historia no es va escoltar
Doncs de corves nomes en mirava les de la noia
I el seu instrument ben recte se li trempar
Pensant només en desfogar-se en la més pura gloria

-Tens al teu devant la gran corva!!
No corris i ves en comte!! -exclamar la noia
-Al meu devant i tinc una gran recta!!
I t'ho demostraré quan posis devant les teves corves!! -exclamar en TOMEU


De cop, la noia, va desaparèixer
En TOMEU va enpal.lidar i la fredor va apareixer
De por va enblanquir, i ben corva se li quedar
I en la corva que no va veure, la mort el va trobar.