Llegenda de Sant Jordi

Segles enrera neixé una llegenda
Sobre un malvat drac i un valent caballer
Una rosa que surgeix de sang calenta
Tirania i amor sobre un monstre, una princesa i un guerrer

Tot començà en un petit poblat
On la tranquilitat regnava sobre els dies
On el cel era blau d'esperança i prosperitat
On la gent dormia en calma sota les estrelles

Però la felicitat es trencà
La foscor va arribar
El terror es va apoderar
Un poderós drac a la gent atormentà

El seu pudent alè
llebava vides dels qui el respiraven
La seva freda mirada
buidava ànimes dels qui el miraven
Les seves enormes petjades
destruïen bestià i cullites allà on trepitjava
El seu malvat somriure
s'en duia somnis allà on visitava

Desgraciat poble
Una decisió va prendre
Per alliberar la vila de la desgràcia
Cada dia una vida en sacrifici exposava

Però va arribar el dia
En que la mala sort decidí
Que la vida d'una princesa seria
La que el malvat drac s'hauria de cruspir

La preciosa princesa
de la seva gent es despedí
Por enrera, mirada amb franquesa
el destí a ella la va escollir
Cap a la cova del temible drac
Sense dubtar-ho es fa el camí
Quan ella hi va arribar
el terrible monstre, del cau, va sortir

Quan el mal envolta el bé amb el seu fum
I la foscor envolta el nostre món
Esperem l'heroi que ens porti a la llum
Mentre lentament l'esperança es fón


Pero el sò d'un cavall
trencà el sagnant ritual
Atrevessa un caballer l'humbral
en un moment puntual

El cavaller la seva llança contra el drac llançà
Per un moment tot el món es va aturar
Ulls en blanc, la cançó de la mort el drac dançà
Del seu pit, fosca sang començà a rajar

D'aquella sang tant roja
el cavaller, en treié una vermella rosa
i l'oferí a la princesa
com a mostra de victòria gloriosa

El rei li oferí la mà de la princesa
com a gratitut per la alliberació
Però el cavaller misteriós amb certesa
Desapareixé enduent-se la foscó

Quan la injustícia besa el nostre rostre
I el monstre del mal ens tapa la claror
El Sant Jordi que ha de salvar el món nostre
És el que hem de fer sortir del nostre interior