Sentir-ne el gust

De petita tenia por a la foscor. Durant la nit, la casa se'm queia a sobre. Anar d'un costat a l'altre o pujar a la meva habitació mentre tots continuaven a baix, resultava ser un mal son, i aquell instant se'm feia etern. Ara aquesta por ja no la tinc, de nit em moc pels passadissos sense temor, i fins i tot m'encanta passejar de nit pels carrers solitaris amb la tènue claror de les faroles.

Més endavant, vaig començar a tenir gran temor a la sensació d'una punyalada travessant-te l'esquena. Però ara, a vegades tinc curiositat de sentir-ne el gust, sentir com penetra el teu cos i t'extreu la vida. Com s'apodera de tu per moments... no sé pas si el que deus sentir deu ser dolor o llibertat... Si, llibertat... llibertat de sentir que res et manté lligat a la vida, sentir que tot s'esborra de la teva ment. Sentir que cada pensament, cada sentiment, flueix i es fon entre l'aire, que el patir desapareix, que tot se'n va, sentir-te allibera't del teu propi cos... Si, pot semblar estrany, però a vegades ho penso. Sé que en veritat no deu ser molt bona experiència, i que no tens marxa enrere, però "m'agrada" pensar-hi.

Ojalà hagués nascut enmig d'un bosc salvatge, on no hi habités ningú, on només tingués la companyia de la meva pròpia soledat. On els batecs del meu cor fossin l'únic soroll que es pogués sentir. On la gent no em pogués jutjar, on ningú tingués el dret o la possibilitat de dir-me el que he de fer o deixar de fer... On en cap moment tingués la sensació de que sóc una màquina que actua per la simple rutina. On no tingués la necessitat de qüestionar-me el per què de l'existència. On no em calgués dubtar del per què som aquí. On no dubtes mai del que penso.

Tant de bo pogués sentir el gust de l'alliberament, tot i que tan sols fos per uns instants, i en el cas de no agradar-me, tenir la possibilitat de tornar enrere.
Tant de bo la vida es plantegés d'una altra manera i no tingués la curiositat ni la necessitat de sentir-ne el seu gust.
Tant de bo no volgués tastar-la. Tant de bo no desitgés mai deixar de palpar aquest terra.