El reclam de les ombres

Sol dins la obscuritat de la freda nit
m'endinso en la tranquilitat del silenci
armonitzo lentament els batecs del meu pit
esperant que el matí la seva llum em llenci

La lluna canta la melodia del silenci místic
sobre la llar que acull plàcidament la meva existència
fent gala del seu enigmàtic color artístic
i només la llum de lluna penetra tímidament amb presència

De sobte, gemecs i plors trenquen el silenci dins la matinada
brindant presència dins d'aquest paradis obscur i mut
els ulls se m'obren i l'habitació em queda visionada
no hi veig a ningú, pero els gemecs d'ultratomba m'han fotut

Volent creure que he estat enganyat per l'enganyosa imaginació
torno a buscar l'agradable viatge del dolç plaer de dormir
però de cop, sento sorolloses corredices dins l'habitació
i només els batecs del meu cor eclipsen aquest so que em fa embogir

La por curiosa m'acompanya fins el passadís
i la meva tevia sang es glaça ràpidament
al observar el somriure d'un rostre gris
que fuig traspassant la paret lentament

Escolto cridar les parets de manera escandalosa
acompanyant la meva por pels llargs i estrets passadissos
Les portes es tanquen soles de forma estrepitosa
i ombres fantasmagoriques ronden pels meus ulls sobmisos

Ombres del passat que mai van en lloc
somnis trencats que busquen despertar i complir-se
fantasmes que reclamen el seu lloc
i trobar el que cercaren avans de morir-se