Gràcies pel teu comentari!

Ens llegim, així que fins ben aviat.

Tens tota la raó...Tic-tac ho tinc present!

Una abraçada!

Les pinzellades de tu que poses en la biografia ja m'han induït a llegir-te. Sincerament, és un dels relats més excitants i emotius que he pogut llegir en aquest web. Passes d'un estat superior a caure de cop en un pou infinit. Gran relat. Et seguiré llegint...

Amb aquest poema transpues una sensibilitat especial, a més d'una gran habilitat i originalitat a l'hora de combinar ambdós conceptes.

Et continuaré llegint...
GERICAT

És un relat que descriu molt bé el procés d'un amor que esdevé impossible per raons diverses. Al principi amb verbs com viure, somriure i il·luminar expliques perfectament l'estat inicial d'allò anomenat amor. Després m'agrada quan concretes que no vols un amor qualsevol sinó un de pur i net (d'aquells que costen tant de trobar). I per últim et resignes a allunyar-te'n tot i que sempre el sentiràs/sentirà ben endins teu/seu.

Crec que comuniques allò que sents d'una manera molt clara i directa, gairebé tangible, fet que fa que et comprenem millor i que ens sentim més a prop teu.

Sort i sempre endavant!

GERICAT

P.D. Per cert, Vas interpretar molt bé el meu relat, recança era el millor terme per a descriure'l. A més, tinc moltes ganes de veure "What Dreams may come" de Vincent Ward, la referència cinematografica que em vas recomenar en el teu comentari.Gràcies per tot plegat.

Trobo molt original el títol, amb ell aconsegueixes l'efecte contrari. Capgires en tot moment els paràmetres preestablerts. Inventes històries directes del no-res i aconsegueixes fer riure. I valoro molt el teu text. Ja ho diuen els que en saben: és més fàcil escriure coses tristes que diveritdes.
Senzill però perecisament per això més complex.

Crec que és bo criticar-se a un mateix. No creus o creieu?

M'ha agradat molt el teu poema. Crec que en aquest poema deixes que el temps ens acabi vencent. Et proposo una cosa, girem la cosa: eliminem el temps i els rellotges de les nodtres vides...Tot seria moilt millor, n'estic segur,

Simplement;escrius de conya...

Gràcies per fer ús de l'arma més poderosa: la paraula, per una lluita que continua.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.

gericat

M'agrada com jugues amb les paraules. Generes imatges entre la foscor més absoluta. Una pregunta: Et consideres una enamorada de la nit?M'agradaria llegir un poema teu del dia...

Sempre m'han dit que són els petits moments els que fan gran el fet de viure. Coses com llegir el teu relat en són un bon exemple.

Demostres sensibiliat i això cada vegada costa més de trobar.

+