Sexe amb els ulls aclucats

si mantenint el record,
es mantenen les flames;

I amb el passat viu,
el present pot bategar,
i es sobreviu.

Son records que encara palpiten,
sota la pell, lluitant per no ser oblidats,
perque llavors s' acabaria la vida.
Avet

Excel·lent relat! Descrius a la perfecció les emocions de la protagonista i després fas un tomb inesperat al final.
Molt bo!
Salut!

quin relat més sorprenent.. m'ha mantingut inmersa fins el final.. un final colpidor, que al menys jo, no m'esperava.

Felicitats! M'ha encantat!

Besos :)

_ampariues

...és realment sorprenent.
m'ha fascinat, igual que alguns altres que he anat llegint, tots tenen un final impactant que no t'esperes :)

mbr1714

em descobreix un text exquisit.

Un retrat immens del dolor. Ben escrit.

M'encanta, es tant adorable com trist, no se que dir..

en el teu comentari del aprendre a nedar, podria dir que és un parany, però no podria mantenir-ho molt de temps.
De fet, de tant repasar els contes, algun cop s'escapa una curiosa errada. Gràcies.

El teu relat és perfecte, de principi a la fi. Tot i que jo diria que la darrere frase, tan periodistica, trenca el caliu poetic que hi assoleixes, frase a frase.
M'ha agradat molt.

una abraçada.

Ferran

...que no t'hagin dit ja els meravellosos companys d'R.C. en aquest apartat i per aquest relat? Ben poca cosa.
Al meu pobre entendre has portat molt be el sentiment, imaginació, sensibilitat d'un temps que ja no tornarà a una dolça realitat, solament aclucant els ulls...
La força que pot arribar a tenir els sentiments més íntims quan volem fer-los reviure és immensa.
Segueix així, per mi és un veritable plaer llegir-te.

Raimon

Primer pensava que era un relat eròtic però és més, és la història d'un amor perdut per sempre. Relat dur i sensible. M'ha agradat molt.

Quan he acabat de llegir el relat, una segona lectura li ha donat un nou sentit. Embadalida amb la lectura, només em fallava una cosa: no entenia els ulls aclucats.
Finalment, quan queda clar el perquè, el torno a llegir i em deixa encara més embadalida.
Endavant, Clar de lluna. Veig que fa molt poc que ets a Relats, però quin començament, noia!

"la carn és trista i he llegit tots els llibres". Tu has donat un nou sentit a la tristesa de la carn. Tot i això, la carn no és mai trista.

... al televisor he vist una entrevista a l'ex-excelentíssim J. Pujol. I ha dit que la imatge que es té dels catalans és incompleta: són molt SENSIBLES. (Les majúscules són meues).
No ho he acabat de comprendre, fins que no m'he 'endinsat' en RC. Ara ho tinc més clar: tot allò que toca de ben prop el 'jo personal' hi té una aclaparadora resposta. (No sé, però, si anaven els trets del senyor Ex- en aquesta direcció; em sembla més bé que era per qüestions 'nacionals').
I arribem al comentari. Sembla que la 'sensibilitat', a hores d'ara i en la història que s'escau, és tota una altra: contar 'històries que poden ser "personals"' és una garantia d'èxit. Encara que no siguen massa reeixides.
Tu, però, tranqui/tranquil·la! Amb el temps, s'arriba lluny! I sembla que tens fusta per arribar-hi!!!
Salut i rebolica!

Un relat molt intens, que reforça el caràcter dramàtic amb la frase que es va repetint. Amb raó és als "destacats" de la pàginad'inici. Felicitats!
(gràcies pel comentari)

Les pinzellades de tu que poses en la biografia ja m'han induït a llegir-te. Sincerament, és un dels relats més excitants i emotius que he pogut llegir en aquest web. Passes d'un estat superior a caure de cop en un pou infinit. Gran relat. Et seguiré llegint...

Increiblement precios, intens, profund i com no trist!!!
Una abraçada

Es pot viure en el record? Es pot somniar amb més vividesa que la que proporciona l'observació de la vigília?
Es pot refugiar en la imaginació el cor dessagnat per l'absència?
Excel·lent poema en prosa, o prosa poètica, com vulguis, per especular amb aquesta complexa i inquietant manera de flirtejar amb l'esquizofrènia. Perquè si la imaginació, si la literatura, poden ser un port per a la nostàlgia i una teràpia per al dolor, també poden anorrear la capacitat de continuar vivint.
El final, tan impactant, contundent, realment aconseguit, és el que m'empeny a aquesta reflexió.
"i el meu foc queda minvat pel consol de tenir els ulls tancats i veure't a tu."
Espero que la protagonista obri els ulls, que al degoteig de víctimes mortals directes per la plaga dels accidents no s'hagin de sumar les víctimes indirectes que es llancen a la buidor.
Felicitacions i una abraçada,
franz

l'erotisme , la tendresa i la complicitat i has aconseguit fer una història tendre, creible, que ens acosta a aquest personatge que vol viure amb els ulls tancat les seves vivències. Per mi, el final és el que dona sentit a aquesta decissió que es repeteix, encertadament, al llarg del relat.
L'enhorabona i una abraçada

He vingut a llegir el teu relat i sí, té quelcom de semblant amb el meu "Temps per estimar", encara que el desenllaç és diferent.
El trobo força ben escrit, amb un erotisme sinuós. És com un poema en realitat.
El que no m'agrada gens, és el final, m'hi sobra l'explicitat de l'accident, del moment trencador. Potser no calia fer-ho tan evident... (és una opinió personal...).
Per contra, la repetició de la frase principal, és el que t'ajuda a entrar en el text, fins i tot, acabes tancant els ulls...

Benvinguda i moltes gràcies pels teus comentaris!

angie

M'ha agradat moltíssim. Aniré llegint el que publiquis. Endavant!

desenvolupat amb suavitat però també amb fermesa, el relat va derivant cap a un final no desitjat, a través d'un pas intermig, és a dir és un text que va perdent el sentit original (una relació sexual) passa per l'onanisme, s'insinua la solitud i finalment es descobreix la tragèdia. Com en el meu "No t'ho vaig dir mai" es repeteix el títol fins a trobar-li al final el sentit. Magnífica entrada a RC. T'aniré llegint. Petons i abraçades!

...algun missatge teu pel fòrum i he vist que fa poc que ets "relataire".

i després he anat a visitar els relats de "l'editora destaca" i t'hi trobo. i he pensat que què millor que llegir-te!

el teu relat: m'agrada, i m'ha fet pensar en una frase d'una cançó:

"Si no cierras bien los ojos muchas cosas no se ven"


Una abraçada!!!

Relat eròtic però sense rudeses, final meravellosament tendre.

Gràcies, d.

mentre llegia pensava: perque sempre amb els ulls aclucats?
al final del relat ho he entés.
m'agradat molt..com descrius totes les sensacions. genial!.
una airejada!!.

Atzavara

Moltes gràcies pel teu comentari! Ara buscaré el relat aquest del que em parles per curiositat.

Una abraçada!

molt l'estructura, el sentiment amb què descrius i la barreja de passió-amor-perversió-tendresa que utilitzes.

També m'ha agradat molt el final que justifica els ulls aclucats.

Felicitats.

en l'estructura, utilitzant la frase que es repeteix és el primer que m'ha cridat l'atenció...em sona. Gràcies pel comentari, curt i ras, intens, diria.
Em recorda també i amb més raó, pel contingut, a un repte-relat de l'angie, on narrava-descrivia un flash-back amb l'amant que després resultava ser només un somni, una fantasia...
I ja del teu text, crec que la prosa poètica és difícil, molt, perquè si no és extremament precisa i suggerent es perd en la verbalització del procés, de l'acció.
Amb tot no està malament, de veritat. Veig que ets bastant nou al web. Benvingut.

foster