L'adéu de nit

Trec el cap pels finestrals de la foscor. La lluna amb la seva minsa lluentor destapa petites ombres en la nit. Miro al meu voltant enfonsat entre aquestes quatre parets i m'equivoco al pensar que aquesta és una nit igual a d'altres, perquè hi ha una cosa que la fa immensament diferent: tu ja no hi ets. Avui, sembla que la nit dormi diferent. Si més no per mi. A casa tot romana en silenci. Un silenci aparent. Per dins, els mals records m'evoquen a un remolí de melangia incurable. Encenc una espelma amb la bona intenció de no destorbar algun somni veïnal. La buidor que sento per l'estómac acaba recorrent tots els racons del meu cos. Aquesta sensació m'indueix a pensar en l'ahir. De sobte, em dedico a remenar el meu calaix dels records i em paro a contemplar detingudament la nostra foto. Sí, aquella que ara moriria per repetir però desgraciadament tu...Vull escapar de mi i d'aquesta maleïda nit però caic, tan sols, amb la meva pròpia ombra.