focs...

Un relat de: mharta

Un teló negre coronat per l'esfera
Dels moments tardans. El silenci pendola.
Columnes de pigues d'or creuen el cel:
Milers de lluernes, granalla de foc,
Cabells de pluja que creuen l'horitzó.

Aquesta nit, l'art s'ha escapat del seu marc.

Retruny la ciutat, ressona fort el soroll:
un tro desbocat que renega de tot,
l'espetec del fons que s'esberla de cop.
Esclaten els llavis de tanta sorpresa,
i els batecs dels cors massa folls ja no rimen.

Després de l'espectacle, l'art torna al llit.

Fum que es fon i s'escampa pel fosc de la nit.
L'olor de pòlvora que es filtra suau
A les emocions dels ulls i, just després,
no-res. Tothom torna a casa satisfet.

Alguns quilòmetres enllà d'aquest pont
També hi ha ciutats que retrunyen pels trons
I que veuen com el fum, tot d'una, es fon.
Allà, però, el no-res que ve després,
No troba la continuïtat de cap vers.

Comentaris

  • folletblau24 | 03-01-2007

    els focs d'artifici són sempre espectaculars, com tu

  • Màgia en i amb les paraules[Ofensiu]
    gericat | 28-12-2006

    Simplement;escrius de conya...

  • Els coeters[Ofensiu]
    F. Arnau | 16-11-2006 | Valoració: 10

    Jo vinc d'un poble de coeters i portem la pólvora en la sang. També estic d'acord amb tu en que no és el mateix la pólvora de les nostres festes que allò que sentiran les víctimes dels conflictes arreu del món. Molt ben narrat aquest contrast tan contradictori
    NO A LES GUERRES!