Tic-tac la vida, Tic-tac la mort

Un relat de: gericat

Tic-tac s'obre la vida,


El rellotge imposa duplicats malsons.
Miratges d'un paisatge inventat i singular.
Obert però invisible pel tempteig d'un SÍ i un NO.
Llunes de colors dins obscurs segons de sol lluent.
Circulars moviments emplenen un vaivé insuportable.
Invisibles pensaments buiden -per moments- la plenitud vital.
Somnis reals alenteixen el temps fugisser.
Escapar per tornar a inventar un nou desmai.
Experts en marcar instants irreversibles, sobrevolen el nostre ser amb la voluntat d'enfonsar-lo en el no ser.


Tic-tac s'obre la mort.

Comentaris

  • Resposta a Clar de Lluna[Ofensiu]
    gericat | 13-02-2008

    Tens tota la raó...Tic-tac ho tinc present!

    Una abraçada!

  • Clar de lluna | 13-02-2008

    ...

    tic-tac: néixer
    tic-tac: passat
    tic-tac: present
    tic-tac: futur
    tic-tac: morir

    ...queda't amb el del mig, aquest és l'únic real i l'únic que podem exprimir i gaudir en cada instant!

    Una abraçada!

  • Autocrítica[Ofensiu]
    gericat | 13-05-2007

    Crec que és bo criticar-se a un mateix. No creus o creieu?

  • MATEM-LO[Ofensiu]
    gericat | 13-05-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el teu poema. Crec que en aquest poema deixes que el temps ens acabi vencent. Et proposo una cosa, girem la cosa: eliminem el temps i els rellotges de les nodtres vides...Tot seria moilt millor, n'estic segur,