Hola guapa!!
Me n'alegro que t'hagi agradat el poema! La veritat és que tu tampoc deixes indiferent a qui et llegeixi, eh? Tens una poètica molt detallista i elaborada i això s'ha de valorar molt positivament :)

Respecte el que dius sobre la cita de'n Joan Margarit ("què són sense els desastres, la vida i els poemes?") t'he de dir que per mi, qualsevol fet que pugui succeïr, sigui extremadament bo o extremadament dolent, l'intento recollir per fer-ne poesia, per això a voltes és bo trobar-se en situacions extremes.
M'agrada la teva raó per la qual escrius ;)

Una gran abraçada!!

Emma.

Ei!!
Gràcies!! Me n'alegro que t'agradi com escric =), no saps quin somriure se'm dibuixa sempre que algú em diu que li ha agradat una poesia meva... =)
Et llegia ara i tu també tens molt bona mà, eh, en això? Aconsegueixes una musicalitat que a vegades és dificil de trobar =)
Et seguiré llegint!!
Si et passes pel meu Flog trobaras molts més poemes =)
Una gran abraçada! I continua escrivint així!!

eisss!! gràcies!! m'encanta que t'agradi el que escric! jejeje
Escolta, toques el piano? Quina sort saber-ne!! Jo tot just començo ara... M'ha sorprès també que diguis que t'agrada Cabaret!! És una de les meves pelis preferides!

Doncs res noia, et deixo que estic a la uni fent feina:P, a casa quan tingui un momentet et llegiré més tranquil·lament!!

Un petonassss
i no deixis mai d'escriure!!

Eiss!! M'ha sorprès molt que algú em recomanés! jajajaja, moltes gràcies a tot@s dos!! =)
Me n'alegro que us agradin els meus poemes! Tot i que el que tinc penjat per aquí és poca cosa i de fa força temps...
Si voleu llegir-ne molts més, passeu-vos pel meu flog (www .fotolog. com/foc_de_gel) i en trobareu =)

M'ha agradat el teu relat!! Si que és intens si jejeje, i m'han encantat les petites acotacions que fan referència a la missa que de fons la noia va escoltant...li dóna un punt de molta versemblança a la situació. Felicitats!

Apa, un petonas!!

Ufss noia!!
m'he llegit ja tots (potser me n'ha faltat algun :S) els teus relats i poemes, i t'he de dir que m'has deixat realment meravellada!

Sobretot pel que fa als petits relats aquests que has dividit en capítols. Els he trobat d'un gust i d'una perfecció lèxica impressionants... M'han encantat, de debó! I els poemes i tot lo altre, el mateix! jeje

Llàstima de no haver-te llegit abans! jeje a partir d'ara, ho faré sempre ;)

Un petonet wapissimaaaaaa

Primer relat que et llegeixo Adri! (digue'm desordenada, si, però m'ha agradat el títol)

M'ha encantat realment!!! vaig a seguir deleitant-me!!

Txékhov fou un gran escriptor... i tu n'has sabut fer una bona continuació d'aquest conte =)

Això que em comentes al meu poema dels llençols, és molt aplicable al modernisme... a la busca de la llibertat, a no seguir la multitud,etc...i me n'he adonat ara, que he començat filologia catalana, que molts dels meus poemes tenen trets de diferents moviments, sense pretendre-ho... jeje, m'ha fet veure força clar això el teu comentari!

Moltes gràcies per comentar! Et llegiré!

Bones wapissima!

M'ha sorprès aquest "format carta" que li has donat al relat :)
Crec que fins i tot serveix per plasmar millor tot el que dius. Una carta és més directe, és la forma més propera al llenguatge oral, i per això penso que és la més excelsa per dir a la resta allò que sents.

Estic segura que aquesta nena encara té moltes passes per fer endavant, i tard o d'hora trobarà camins nous on submergir-se =)
I de ben segur que si adopta sabiament les teves paraules, en treurà molt de profit.

Un pertonàs preciosa!

**La vida te sonreirá**

Què curiós...xDD jo vaig fer una pintada al meu institut amb aquesta mateixa consigna: NO A TOT jajajajaja m'ha fet gràcia :P

(fa temps, eh, ja? xD)

Per cert, gràcies pels comentaris, i felicitats pels teus escrits!! (et continuo llegint ;) )

saps quina és la meva paraula preferida?? "aquarel·la" jejeje.

Buf tia!! m'alegra tant que em comentis i que entenguis tan i tan bé les meves paraules!!!

T'he de dir que aquest noi, aquest "musa" que tens i a qui invoques en els teus poemes ha d'estar que no cap de goig sabent que totes aquestes paraules te les ha brindat ell. Ha d'estar orgullosíssim de tenir al costat una noia que de la vostra història n'extreu aquests versos tan i tan perfectes.

Et felicito mil cops més preciosa!!! Ens seguim llegint i comentant [tot i que em passo quan puc :-) ]

Ei! M'agrada la teva manera d'escriure, sobretot les metàfores que uses ;-)
Et seguiré llegint :-)

bufs...jeje segueixo llegin-te i descobreixo cada cop més i més genialitats! Saps com quan aixeques una pedra i no saps què hi haurà a sota i et trobes tot un petit món de bitxets?? doncs és el que em passa amb tu , llegeixo un darrera un altra...i com bé ha dit en Capdelin, ETS INACABABLE!! i "a cual mejor" que es diu en castellà jeje ;-)

També t'he de donar moltíssimes gràcies pels comentaris que em fas :-) de debó que m'omplen tant!! mira..fins i tot aquest últim de "serem l'ahir del demà" (que per cert, ha estat un títol que he posat per posar alguna cosa, i quan l'he llegit dic..ostia...però si està bé i tot, té sentit xD) doncs pel teu comentari en aquest poema, he decidit de publicar-lo en el periòdic local del meu poble...cosa que no pensava fer. jeje. Moltes gràcies wapa i que sàpigues que m'encanta que algú com tu es fici en les meves paraules :-)

Felicitats de nou ;-)

Bufs noia..de debó, segueixo sense creure que només comptis amb tants pocs anys!!!
Escrius unes coses genials tia!! aquest poema, particularment, és un dels que més m'ha agradat, tot i que tot el que escrius és genial...
Bufff!! tan de bó jo arribés a escriure alguna vegada així... :-)

No deixis mai la ploma ;-)

quants poemes s'hauran escrit preguntant-nos perquè escrivim, perquè pretenem ser poetes, explicant per què sóm poetes... però mai abans m'havia agradat cap tant com el teu!!
Ets bo, molt bo, i ho saps. ;-)

Déu és un adjectiu...


Què genial... ;-)