Cercador
Sopar d'idiotes
Un relat de: Capdelin- Compartir:
La dama de negre, murmureja:
- Veus...
aquell que porta ulleres de sol
sobre el cap,
ulls perduts, camisa informal,
la mandíbula caiguda sobre el melic,
un tic d'entusiasme nerviós
d'hatxís i pupil-les negres de túnel,
assegut entre aquelles dues figues
rebentades en vermell?:
és un fabricant de màquines
per arrencar les ungles dels peus
i enviar descàrregues elèctriques
al cervell o als genitals.
Diu que no les assaja ni les presencia,
només les ven.
Com pot haver-hi gent així?
Qui l'ha invitat a la festa?
- Però tu no has llogat Guantànamo
als americans?
Això va contra la moral...
( Li xiuxiueja la dama verda
amb tanga llangardaix )
- En el món dels negocis,
déu és un adjectiu.
Sobre tota aquella merda existent,
ella, la mosca,
és l'única veritat
en aquell sopar d'idiotes.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303240 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )