Cercador
La deessa dels plaers
Un relat de: focdegel- Compartir:
La tèrbola vida l'havia portat
al desgast. Jove encara, era coberta
de pell resseca -però sàvia- i el seu
cos, fràgil i sensual, semblava amb
cada gest demanar amb temor: pietat'.
Tants pecats havia confabulat
que ara, el record i l'enyor d'una altra
vida l'abismaven al cruel fracàs.
[...]
Aquell mateix dia les seves venes
va segar. Rius de tinta per la taula
corrien desbocats. La ploma, tèbia
encara, ja s'havia dessagnat.
Comentaris
-
Sol_ixent | 04-05-2007 | Valoració: 10
hola reina!!!
la veritat és que creia que tenies aquest espai abandonat, però en entrar he vist que hi havia poemes de 2007... per tant, veig que m'has fet cas i n'has penjat alguns a RC!
doncs sobre el poema... m'ha agradat molt la trama -tot i que pel que veig no has posat el poema sencer- d'una poetessa/escriptora que sega -cobardament- la seva jove vida. un 10, per tu!!!
petonetss!!!!! -
força[Ofensiu]Elbereth | 12-02-2007
és el que el teu poema m'ha transmès. La protagonista sembla que hagi viscut la vida com si cada dia fos el darrer, tot impregnat del romanticisme tal com tradicionalment s'entèn, fins i tot a l'hora de deixar-se la vida. M'ha agradat el títol que li has posat, li dóna un punt de desesperació, de fi. He llegit la teva biografía i veig que dius: què són, sense els desatres, la vida i els poemes?. Està clar que sense canvis, sense moviment no hi ha vida, però no em queda clar el paper dels desastres com a tals.
De totes maneres m'ha agradat moltíssim el teu poema, té una força impressionant.
l´Autor
44 Relats
48 Comentaris
38478 Lectures
Valoració de l'autor: 9.23
Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?""Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]
El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel