La porta tancada

És fosc, i a fora, el silenci resta apagat
quan l'intenta encendre aquest pas temorós
que et fa vagar pels carrers de la incertesa.

El dubte és la sutja que impregna la bufanda
amb que abrigues el teu cor,

i fa fred.

De tant en tant, albires a través de la finestra
els llums callats del teu interior,

a dins només;
una tassa de cafè calent, i la pregunta
de si vas ser tu que no em necessitaves,
o que jo no et podia deixar d'estimar.