La porta tancada

Un relat de: Henry

És fosc, i a fora, el silenci resta apagat
quan l'intenta encendre aquest pas temorós
que et fa vagar pels carrers de la incertesa.

El dubte és la sutja que impregna la bufanda
amb que abrigues el teu cor,

i fa fred.

De tant en tant, albires a través de la finestra
els llums callats del teu interior,

a dins només;
una tassa de cafè calent, i la pregunta
de si vas ser tu que no em necessitaves,
o que jo no et podia deixar d'estimar.

Comentaris

  • focdegel | 11-07-2006

    Ei! M'agrada la teva manera d'escriure, sobretot les metàfores que uses ;-)
    Et seguiré llegint :-)

  • Bones de nou![Ofensiu]
    jacobè | 25-06-2006

    Els teus escrits mai em deceben, ben al contrari: m'emocionen de debò.
    Hi puc llegir sentiments autèntics, en les paraules d'un poeta suggerent i sincer.

    Rebenvingut, Henry!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: