L'aquarel·la de la meva ombra mig oblidada

Bell títol, preciós poema. Gràcies, d.

Les paraules que dibuixes no són gens aigualides...m'ha agradat molt aquest poema.

Petons.

vent que acaroneu amb força les paraules, ... em deixeu ja des de fa molt de temps pres de les veles que infleu amb gran força, ... us admiro, ja ho sabeu ... i reposo tranquil sabent que esteu per aquí, ... mmm, i si em permeteu, m'emporto aquestes pinzellades de pintades a l'aigua, ... a la profunditat del meu veler, ...

les imatges, els colors, i la tendresa amb la que sembreu em permet fruir com no feia temps, ... intentaré emportar-me'l i fer-vos un comentari adequat al vostre talent, ...

un bes suau i ben dolç, ...

OhCapità

... amb tanta naturalitat, que ets capaç de transmetre, de forma senzilla i captivadora, tota la màgia que ets capaç de sentir.
Seguiré llegint-te, Laura
Un petó

no se fer comentaris gaire llargs, així que tan sols et diré el més important: m'ha agradat molt la teva poesia, escrius molt bé! es fantàstica. continua escribint.
Saluts!

Un relat molt pur i suau,.. està farcit de tendresa, malenconia, placidesa i de simplicitat.
Els sentiments que hi evoques són molt sincers i les emocions que s'entreveuen molt captivadores... Pensa que la situació que estàs descrivint és màgica, i tu mitjançant la poesia, mitjançant aquest art diví la converteixes immediatament amb realitat, una realitat que tu has volgut,..
Noia, pensa que cada vegada que intervé la teva esplèndida habilitat per jugar amb les paraules, per trobar les metàfores adients, per d'alguna manera fer cada vegada més bella i idíl·lica aquesta poesia, fas que el lector/ora s'immergeixi en un mar de sal dolça, on cada ona i cada gra de sal, palpa de tal forma a les persones, que ens embriaguem de la teva poesia,...
Bé doncs, tramuntana continua així! Molta sort i salut escriptora de la terra!

Molts petons

PD: Per cert, d'on ets?

que semblen diluir-se, de sensacions que es fonen amb el colpeig de les onades.
Sentiments que es dibuixen i desdibuixen, veus que traspassen les distàncies i aletegen abans d'escriure molt més que paraules...

Eteri i molt intimista, a cops acarona suaument i d'altres sacseja amb força. És com sentir-se alhora ona i roca en el precís moment en què s'abracen.

Molts petons, Laura!
Records de part de la Laia.

aqua, aigua... bella però vulnerable, fàcilment esborrable, fosa i difusa, feble com boira de vapor, de vapor que s'evapora i només deixa una minsa taca de lleu color...
Aquarel-la, aqua, aigua... esbós de somnis, de dibuixos provisionals, de desitjos, d'abraçades sense braços...
Tu ets el color de la poesia, aqua feta sentiment, romànica paraula, mà tàctil, suau que escrius en el vent... lauríssima, tramuntaneta de llevant!!!!
ptons i una abraçada!

saps quina és la meva paraula preferida?? "aquarel·la" jejeje.

Buf tia!! m'alegra tant que em comentis i que entenguis tan i tan bé les meves paraules!!!

T'he de dir que aquest noi, aquest "musa" que tens i a qui invoques en els teus poemes ha d'estar que no cap de goig sabent que totes aquestes paraules te les ha brindat ell. Ha d'estar orgullosíssim de tenir al costat una noia que de la vostra història n'extreu aquests versos tan i tan perfectes.

Et felicito mil cops més preciosa!!! Ens seguim llegint i comentant [tot i que em passo quan puc :-) ]