Moltes gràcies, Rosa pel teu interès.

Estic bé, perfectament.

Per diferents aspectes vaig deixar de compartir poemes, però no pas per res que hagi de generar preocupació.

Tot amb tot, tal com he dit més amunt, el teu interès és un detall que valoro molt.

Salutacions

Moltes gràcies, Rosa pel teu interès.

Estic bé, perfectament.

Per diferents aspectes vaig deixar de compartir poemes, però no pas per res que hagi de generar preocupació.

Tot amb tot, tal com he dit més amunt, el teu interès és un detall que valoro molt.

Salutacions

Rosa,

Avui ens dibuixes una situació complexa, que no pas desconeguda per s molts.

Realitat? Ficció? Tant de bo sigui un relat d'imaginació.

Endavant!

Salutacions,

Fidel Gangonells

aleshores,

T'he "acompanyat" en aquest recorregut prou conegut per a mi (només em faltaria que haguessis comprat xurros a la xurreria de prop de la biblioteca --és broma, és clar--).

Observar el que passa al nostre voltant és un bon exercici, que, a més, pot comportar un despertar de la nostra imaginació, com t'ha passat a tu.

Bona passejada!

Salutacions,

Fidel Gangonells

Jere,

Tan fàcil i tan difícil tot això que dius.

Bo és recordar-ho, però.

Salutacions,

Fidel Gangonells

Ina,

Com apunten els companys comentaristes, potser sí que tindràs família nombrosa.

Sí l'exemple s'escampa, fins i tot es podria solucionar el problema de poca natalitat dels catalans.

Endavant amb la passió.

Salutacions,

Fidel Gangonells

ales de foc,

Sensacions viscudes, no de mare, és clar, però igualment entranyables.

Els pares/mares ho som tota la vida.

I, com tu, n'estem orgullosos.

Salutacions,

Fidel Gangonells

ales de foc,

Avui has canviat de registre!

Bé, tant de bo aquest tipus de visita mèdica perduri. Com tu apuntes, és gratificant i positiva per a les dues parts.

La salut és quelcom més que prendre una pastilla.

Gràcies.

Salutacions,

Fidel Gangonells

Nua Dedins,

Descrius amb detall un passatge de la relació mare/filla. I ens fas avinent la importància de viure intensament aquests moments perquè són fugissers. Cada dia en les relacions entre pares i fills és una vivència única malgrat que sembli repetir-se.. I, és clar, cada dia és, així mateix, un pas endavant: els fills alcen el vol i els pares ens fem grans.

Gràcies!

Salutacions,

Fidel Gangonells

ales de foc,

Si ets tu, si no és ficció poètica, amunt!

Després de la nit hi ha l'albada. Sempre.

Salutacions,

Fidel Gangonells

PERLA DE VELLUT,

Gràcies pels teus comentaris als meus poemes del dia 26. Prenc nota dels teus suggeriments.

Tanmateix, et comento que jo els havia enviat en dies diferents, però finalment van sortir publicats en la mateixa data.

Repeteixo, moltes gràcies!

Salutacions,

Fidel Gangonells

Atlantis,

Una història que podria ser ben real.

Altrament, és un exemple de les coses que, sovint, resten amagades en el dins de cadascú i que, tanmateix, exerceixen de palanca per a treure el millor de les persones.

Gràcies.

Salutacions,

Fidel Gangonells

ina,

Segurament ens convindrien uns quants ocells com el del teu relat, tornar una mica a un món més bucòlic.

Gràcies.

Salutacions,

Fidel Gangonells

ales de foc,

Quan jo era petit --i d'això ja en fa un munt de temps-- ens explicaven un conte que, en un dels seus paràgrafs, deia:

"Boig on vas, boig d'on vens, si el que busques a casa ho tens."

El teu poema m'ho ha fet recordar.

Gràcies,

Fidel Gangonells

Una,

La lluna pot ser una confident, ben cert. Un refugi, com també ho pot ser l'escriptura.

Com tu dius, les persones benestants també tenen problemes. Però qui no els voldria tenir? Els no benestants tenim els seus i els de la fretura de tantes coses que ens caldrien.

Salutacions,

Fidel Gangonells