El meu quadern de bitàcola

Dues cigonyes sobrevolaven per damunt seu. A pocs metres s'olorava el mar. Tenien les dues tovalloles humitejades del bany. Mentre hi reposava, se la mirava com nedava. Aquella piscina era mitja vida! Unes quantes palmeres regalaven ombra als qui volien esquivar el sol. Sota una d'aquelles petites palmeres encara la recordava com si fos ahir. Embolicant-la com un caneló i protegida sota aquella tovallola groga que li cobria el caparró. Encara no tenia els tres anys i aquella mirada d'ametlla salada descobria per moments un món immens. Tot eren atencions, somriures, jocs i carícies. Tothom tenia ulls per ella. Havia estat la primera d'una nova generació i la màgia de la innocència sempre era captivadora per la família més propera. La seva infància tenia gust a magdalena de poma. Esponjosa, dolça i melosa.

Començava a tenir gana i va mirar el mòbil. L'hora perfecte per dinar aquella fideuà amb calamars i llagostins. Podien anar passant cap a l'apartament.

-Ara marxarem, Blanca! Ves sortint de l'aigua.

Capbussada en aquell mar d'emocions i de records, s'impulsava a dins de de la piscina com una sirena. La frescor de l'aigua li pentinava aquella llarga melena. Tenia ganes de refrescar-se amb nous aprenentatges, noves vivències, noves persones, nous sentiments... Va sortir de l'aigua, es va eixugar ràpidament els braços i les mans per no mullar la novel·la i es va asseure amb les cames doblegades damunt la tovallola abrigant-se una mica les cuixes. Encara recordava quan la mare l'enrotllava com un caneló. Va desplegar novament el llibre. Es moria de ganes de saber si arribaria aquell petó entre els protagonistes!

- Què dinarem avui?
- Fideuà!
- Mmmmmm... que bo, mama. Aprofito per llegir mentre m'eixugo!
- Val.

Caram, increïble. No hi ha posat mala cara!
A vegades li costava mantenir el mar en calma amb ella i hi havia moments de mala maror. Però també compartien aficions que les ajudaven a remar en la mateixa direcció. A ella també li agradava llegir. Les publicacions d'aquell filòsof contemporani eren encoratjadores i li removien moltes emocions. La feien reflexionar i fer-se moltes preguntes. Això li agradava. Les pàgines de la seva pròpia vida havien girat tant ràpid! No se n'havia ni adonat i la seva filla s'havia convertit en una petita dona. Començava una nova etapa a secundària, el cos s'havia anat transformant, les preguntes eren unes altres... La guaitava. Asseguda sobre aquella tovallola, amb les cames entrecreuades que subjectaven aquell llibre obert, absorta en el seu petit món. Era una papallona preciosa. Va agafar el mòbil i va fer-li una foto per capturar aquell moment.

Com havia passat el temps des d'aquell primer dia en què li havia anat a fer el seu carnet a a la biblioteca amb la il·lusió d'una col·legiala. Quantes lectures des d'aquell primer conte encartronat de 'La lluna, la pruna' editat per l'Abadia de Montserrat que encara guardava amb nostàlgia. Mare i filla compartien la passió per la lectura. Això la feia feliç. Aquella admiració envers els llibres els permetia viatjar mar enllà i descobrir nous mons, noves mirades, nous pensaments, noves emocions. No importava on fossin. A qualsevol poble o ciutat on es passejaven s'aventuraven a entrar a la biblioteca o en alguna llibreria que els captivava l'aparador. Oloraven les històries i es deixaven emportar pels sentits. Nàufragues de l'ara i aquí. Capitanes del seu vaixell. Exploradores de mons imaginaris. Pirates d'autèntics tresors que els feien brillar la seva mirada envers aquells relats que descobrien embadalides!

- Som-hi?

Poc a poc, el cos humit s'havia anat eixugant. Aquella remullada a la piscina li havia anat bé! Veia amb tota claredat que la seva filla girava full de la infància. Encetava un nou capítol d'aquella relació mare i filla. Calia agafar aire. Respirar a consciència. Els hi havia anat bé reposar plegades aquells dies. Intuïa que malgrat el que vingués, calia mantenir la calma com aquell mar que les abraçava a pocs metres d'on s'estaven banyant. El dia era tranquil i assolellat. Encara la tenia a prop i sentia el seu escalf, però sabia que arribaria el dia que desplegaria les ales i que vindrien dies més tempestuosos. Qui sap cap a on migraria i quins corrents de vent seguiria.

Tocava treure el coratge que convingués per seguir navegant en aquell mar d'emocions com una autèntica heroïna, capitanejant el seu vaixell i seguint el seu quadern de bitàcola.

- Sí, ara vinc!

Encara quedaven pàgines per llegir, fulls en blanc per escriure i moments per viure.





Un relat dedicat a tots els pares i mares que capitanegen la seva vida i que al mateix temps, amb el seu quadern de bitàcola, tenen el coratge de seguir endavant i orientar des del cor als seus fills. També un escrit dedicat a totes les persones que escriuen i permeten navegar en un mar d'emocions els qui en llegeixen els seus escrits. Finalment, i no per això menys important, a Francesc Torralba, per inspirar i per ajudar amb les seves infinites publicacions. Gràcies de tot cor i molt coratge.


Lectures recomanades: 'Un mar d'emocions' i 'L'art de saber escoltar' de Francesc Torralba.