PENSAMENT

I tant com sí! Cal donar GRÀCIES en aquest miracle de ser aquí!
Enhorabona Fidel per aquest text tant bonic.

Un regal? No sé pas què dir. En algun moment podria pensar que, en tot cas, és un regal enverinat, però és cert que també hi ha escletxes de claror. És molt complicat navegar pel riu de la vida...
Un plaer.

Però el riu arriba a la plana I acarona els còdols i pentina la vida i segueix el seu curs... Bonica metàfora! Enhorabona

de la vida que té alts i baixos. Si sempre fos planera, i no haguéssim de superar obstacles no tindria cap sentit viure-la. Tot i que és cert que cadascú hem de atravessar i aprofitar el nostre camí de la millor manera que sapiguem.

Un poema excel.lent en continent i en contingut.

Enhorabona Fidel.

Rosa.

Metàfora molt adient, cadascú té o és el seu riu, per a mí un regal preciós que em d'aprofitar tant com puguem, i l'única excusa per a no fer-ho seria la manca de salut de les persones properes.
Jo penso que aquestes escletxes breus -preciosa referència - paguen amb escreix tots els esculls a superar.

Fantàstic avui, Fidel.

Bufa l'enhorabona,
jo no sabria conjugar tantes paraules,
em falta molt de vocabulari, xo veus t'he entès.

Ina Gemstone

que no sempre és així per a tothom. Vull dir que la impressió que un treu després de llegir el poema, molt ben escrit, és que la vida és una cursa d'obstacles, com el riu que va salvant entrebancs fins arribar al mar. Però hi ha gent que n'ha patit molts, d'obstacles, i d'altres ben pocs. Què és millor, una vida planera o una plena d'ensurts? Ni una cosa ni l'altra, sempre hi ha barreja. Un poema que fa reflexionar després de confirmar l'excel·lent inspiració del poeta. Enhorabona, Fidel!