EL JO DE SEMPRE

La foscor sempre ens inquieta perquè és allò desconegut. Des de nens fins a grans.

El tema és profund. Et poses com si fores un nen, que vas buscant la foscor. Molt ben plantejat. Filosòficament, entrant el teu "jo".
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

que implica la por com a tema de fons. La infantesa, el present, el futur... intentar mirar-los amb gratitud i trobar motivació i esperança.

Bon poema Fidel.

Rosa.

El caràcter es fa formant amb el creixement i les experiències personals. N'hi ha que veuen l'ampolla sempre mig plena, d'altres permanentment mig buida. Trobar un equilibri costa, però cal buscar moments de recompensa personal que facin de balança a tot allò que ens amoïna. Un relat que fa pensar en com som cadascú de nosaltres i si el pas del temps ens ha canviat o no. Agraït per la reflexió, Fidel!

Preciós escrit Fidel. La por és un sentiment que tenim tots. La por no frena, la por ens ajuda a créixer i a seguir endavant! Ens seguim llegint.

Dubtar en algun moment de si no hem crescut i encara som l'infant que vam ser...
No es dolent, però sí que ho és haver arrossegat pors i foscors cap a l'adultesa!
Reflexió molt profunda i amb un deix de tristesa en els versos.
Amb total cordialitat