Cercador
ROST
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
El camí és costerut, pujades i pujades;
algun planell espars no alleuja el desnivell.
De tant en tant, busquem descans en algun cingle
esmotxat per la pluja i el vent en sol i en lluna.
Llavors, forcem la vista per guaitar coster avall,
mes els ulls ens traeixen i tot sembla inconcret,
amb perfils esborrats. La calitja s’imposa.
Sota el passat boirós, albirem, tanmateix,
revolts innecessaris en un camí de dubtes
constants i no resolts. Preguntes i preguntes;
només respostes vagues.
Ara, però, ja és tard. El dia s’ha escolat
entre planys d’impotència. De llum, ben poca en resta,
i sí pujada rosta fins que, sens fer soroll,
la nit se'ns abraoni i ens trenqui les costelles.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
Camí de dubtes...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 19-08-2023 | Valoració: 10
Caminant vas sorgint al vent i també les costelles. Més aviat surrealista, que fa pensar, que el punt exacte és més bé per a pujar.
M'ha agradat llegir-lo, però no ho entenc molt bé.
Cordialment.
-
preciós [Ofensiu]Nua Dedins | 17-08-2023 | Valoració: 10
A seguir caminant. Li comentava a la companya de relats, la Ina, una frase bonica de José Saramago que diu:
'Siempre acabamos llegando a donde nos esperan'
Així que... camina sempre, Fidel! -
Camins costeruts...[Ofensiu]Cesca | 17-08-2023 | Valoració: 10
Un poema farcit de boniques metàfores.
Un poema preciós que transpira tristesa.
Segur que ja és tard?
Un plaer.
-
La pujada abans de baixar[Ofensiu]Prou bé | 15-08-2023
Si pujo acompanyada pels teus versos el camí esdevé planer i espero el què hagi de venir en íntima sensació de pau!
Amb total cordialitat -
Complaguts davant tot [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 14-08-2023 | Valoració: 10
No som absurds com Síssif, ni antinatalistes com Mainlander, i malgrat l'austeritat del camí esquerp, els dubtes sobre les decisions preses i la més que possible inexistència del destí buscat, cal ser agraïts de poder-lo transitar.
M'agraden cada cop més aquestes metàfores teves. !
-
Punyent...[Ofensiu]Rosa Gubau | 14-08-2023
i plè de desesper, que transmet grans dosis d'angoixa. La confiança radica en creure en la vida i en un mateix, per durs que siguin els camins, intentar no defallir quan tot és de color negre i amb calma, anar-ho pintant de grisos, confiant que hi haurà un demà millor, i que finalment a poc a poc, ho tenyirà tot de color blanc, aconseguint tenir una visió més esperançadora.
Un poema colpidor que m'ha tocat al cor Fidel.
Rosa.
Valoració mitja: 10