Cercador
Mariner
Un relat de: escordi- Compartir:
Quan la mar de mi s'allunya
fent escala en cada port,
sento que també s'amaga
l'alegria en el meu cor.
Perquè tu que tens l'ànima
d'un mariner dels d'abans
tens l'amor a cada passa
i jo em quedo aquí esperant.
Mariner... l'aigua encrespada,
el cel blau, l'escuma blanca,
el verd blavós de les ones,
dolça i suau la marejada.
Vine, corre, no t'amaguis,
estel... il·lumina'ls i,
si el veus quan ell et miri,
de mirall faràs per mi.
No tinguis por, que cap vespre
quan arribis a aquest port,
trobaràs de la façana
buits i tristos els graons.
Mariner... guaita, són núvols,
s'apropa ja la tempesta
no te'n vagis avui, queda't!
la mar també et vol per ella.
Comentaris
-
molt poètic[Ofensiu]Shu Hua | 25-10-2005
una poesia dolça, clara i molt maca, amb paraules molt ben triades. A mes, de fons, exprressses el que deu sentir la dona d'un mariner.
Només una coseta: al principi quan dius "quan la mar de mi s'allunya", no hauria de dir "de mi T'allunya?"
Un petó
Glòria -
La Banyeta del badiu | 10-10-2005 | Valoració: 10
No deigis que el teu mariner salpi,
avui hi ha mala mar.
Ara que està sa i estalvi,
que no perdi la vida al mar.
Ho fas molt bé Merche, Un petonet.
-
i en cada port...[Ofensiu]Capdelin | 10-10-2005 | Valoració: 10
hi ha una renaixença, un glop de rom, unes xarxes plenes de vivències i una vela que es desinfla i enyora algun amor perdut...
cantes al mar i al mariner d'una manera poètica com una havanera del cor.
una abraçada!