Cercador
Els nostres llocs
Un relat de: tatrebill- Compartir:
Els nostres llocs s'omplen de mort.
Els teus mots es buiden d'amor
així com el teu amor es va buidar de mots
i els teus no-mots m'han ofegat el plor.
M'has enterrat al llot
quan més ple d'amor estava.
I així avortat quan més bategava
m'has desterrat del tot.
Tot ha anat tan ràpid!
Que no he assimilat
Ni la teva acollida de foc
Ni la teva absència de glaç
I demà aniré a cercar
el cadàver perdut a la riera,
i per mi serà com tornar
a remoure un no-nat,
una explicació forense
de l'avortament més foll
de ma vida.
Comentaris
-
GENIAL[Ofensiu]AYMAR | 28-12-2005 | Valoració: 9
Carai, no perdis aquesta manera d'expressar els sentiments, si la piscina em possa la pell de gallina aquesta sembla que em porti als llindars de la mort. De la mort, de l'amor o de la vida? Quina manera d'escriure!! Continua escrivint si's plau que m'encanta. Espero que la vida et doni també bons motius per continuar escrivint i que no només sigui el dolor del desamor el motiu dels teus escrits.
-
Preciós.[Ofensiu]escordi | 01-12-2005
Un relat trist com la mort amb la que ens mostres els teus sentiments i que transmet a la perfecció aquest dolor tan humà.
-
Hola tatrebill![Ofensiu]ROSASP | 30-09-2005
Un poema molt dur i trist. Cada cop que un somni s'apaga és com sentir-se morir, en certa manera.
Esgarrapes la terra amb els mots, sagnen les ferides, s'escola l'esperança de tornar endarrera.
Aquest final és la realitat d'un sentiment que ha mort: aquest cadaver perdut, aquest avortament d'una il·lusió plena de vida.
M'agraden els recursos i les idees que fas servir per transmetre aquest dolor i desencís.
Benvingut i fins la propera!