Els fideus de l'Adela

Un relat de: violettemoulin

L'Adela va aprendre a cuinar perquè li agradava llegir. Una tarda d'estiu, després d'haver escrutat més de vint vegades el llom dels llibres de totes les prestatgeries de la casa, va tornar a topar amb el manual de receptes desllorigat que s'arrossegava des de sempre per la cuina. Li va donar voltes mirant-se'l amb desgana i amb una ganyota se'l va endur cap al jardí. Va jaure sobre la gespa amb les ombres de les fulles de les acàcies dansant-li al damunt i el va obrir a l'atzar :

"Fideos a la cazuela"

Aquest era, des de petita, un dels seus plats preferits. A casa seva només el cuinaven durant els mesos d'estiu perquè el pare, que es quedava treballant a la ciutat mentre la família estiuejava, no el podia sofrir. L'Adela va mossegar-se el llavi inferior mentre recordava la cara de fàstic del seu pare quan s'excusava de menjar-ne, tot explicant que quan ell era petit, a casa seva en feien un cop per setmana i que els havia avorrit. Així doncs, la mare de l'Adela, que s'havia acostumat a mirar la pesseta, aprofitava l'absència del marit per fer un plat barat i gustós pels seus quatre fills.

"Se frie la costilla de cerdo en una cazuela de barro, con aceite y una hoja de laurel..." .

A l'instant va notar com li pujava el regust de la cassola de fang al dors de la llengua mentre evocava el crepitar de l'oli a la cuina silenciosa de la casa d'estiu. Suspesa, per un moment, en un fil transparent i tibant, a l'Adela li va semblar sentir de lluny la veu clara de la veïna, cantant en castellà, barrejada amb el soroll de l'aigua del safareig i l'olor freda del sabó Lagarto .

"...se añade la cebolla picada, se sofríe bien y luego se agrega el tomate..."

Va pensar que en aquell context, bien no es referia a la qualitat sinó a un temps molt determinat de cocció. Quan la mare li deia a alguna amiga : "Primer fas un bon sofregit...", aclucava els ulls, avançava els llavis fent "morritos", i a l'hora, ajuntava els cinc dits de la mà cap amunt mentre deixava la frase en suspens, deixant que l'amiga imaginés un sofregit abundant, fosc, sucós i confitat. Amb el temps, l'Adela va calcular que això equivalia a una mitja hora.

"...se añaden los fideos, se echa el agua hirviendo y se dejan cocer lentamente..."

Havien de ser fideus del número dos, amb un foradet al mig (la mare sempre insistia en aquest punt quan feia anar l'Adela a comprar-ne), i grocs, perquè volia dir que tenien més ou. "Corre a l'Spar, Adela, a veure si encara és obert i em portes un paquet de fideus". Corria sola sota el sol de migdia, carrer avall, ensumant olors d'escalivada, d'arròs amb conill o d'excrement de vaca lletera i sentint dringar els coberts enmig de murmuris arrossegats. L'Adela hauria volgut entrar un moment en aquells menjadors foscos de les cases de poble, veure-hi la taula parada, aixecar la tapa de les cassoles, notar el tacte de les engrunes de pa a les tovalles, respirar l'atmosfera de vides desconegudes i tornar a sortir al carrer.

"...se retiran del fuego y se sirven en la cazuela."

Fumejaven dins la cassola i la gana dels quatre germans s'excitava amb el vapor que s'estenia, infinit, per sobre de la taula, fins a posar en una terrible evidència la buidor dels plats. La mare, amb els moviments ràpids i concisos d'una garsa, omplia els plats a vessar, i satisfeta, observava menjar els seus petits en silenci mentre tallava amples llesques de pa rodó.

L'Adela va tancar el llibre, es va aixecar de la gespa i va enfilar cap a la cuina.

Comentaris

  • Com la resta dels teus relats...[Ofensiu]
    primavera | 22-12-2005 | Valoració: 8

    ... m'ha agradat moltissim, saps com treure-li suc al tema dels apats, pero en aquest, no m'ha agradat gaire el final, no dic que no estigui be, però tot i aixi t'el podries aver "currat" una miketa.
    Pero tot i aixi et FELICITO

  • Saborós.[Ofensiu]
    escordi | 24-11-2005

    Escrius un relats ben sucosos, i no em refereixo només a que parlen de un menjar "exquisit" (tal i com els descrius), sinó amb tot el que és pot desprendre d'ell.

  • no saps com m'ha agradat[Ofensiu]
    Lavínia | 21-11-2005 | Valoració: 10

    aquest relat, possiblement perquè també m'agraden els fideus a la cassola amb els trossos de cap de costella que hi posava la meva mare... Ai! Quins temps!

    Molt ben estructurat, d'altra banda! I molt ben expressat.

    Una abraçada

    Lavínia

  • quins fideus[Ofensiu]
    peres | 21-11-2005 | Valoració: 9

    més bons, i quin bon relat!

    M'encanta aquest aire familiar que s'hi respira, els records, la manera de comptar el temps... en fi, tot plegat m'agrada molt.

    (El de la Lola també està molt bé, però esperaré a comentar-te'l quan estigui complet, ja que sembla que s'ha escapçat abans del final, no?)

  • felicitats[Ofensiu]
    neret | 01-10-2005

    el títol del relat em feia gràcia... i la veritat és que el relat m'ha agradat força. Li has tret molt suc a la cassola de fideus, trobo que has recreat molt bé la situació i a més, el relat estaà força ben escrit....

    esperem el proper!

  • m'has fet recordar ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 30-09-2005

    un plat que tenia perdut per dins els calaixos de la memòria i he decidit recuperar-lo, m'agradat molt el teu relat i com descrius els olors, sabors, en una paraula, un relat que m'ha fet feliç un divendres a l'oficina sinistra ...


    Una aferrada

    Conxa

  • Ummm, quina oloreta !!!!!!![Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 30-09-2005 | Valoració: 9

    Quin relat més acurat , és pot veure tots els detalls, com si d'una película és tractes.
    M'ha agradat molt, i no és gens passat.
    Benvinguda Viollette. Un petonet.

  • Llibre | 30-09-2005

    De res, Violette.

    Celebro haver-te fet feliç amb una acció tan senzilla. Si ho arribo a saber t'escric quatre o cinc comentaris de cop... hehe... És broma!

    Vinga! Ja ens anirem trobant per aquí, a Relats.

    I benvinguda, que encara no t'ho havia dit.

    LLIBRE

  • Gràcies, Llibre[Ofensiu]
    violettemoulin | 30-09-2005

    M'ha fet feliç el teu comentari.

  • Llibre | 30-09-2005

    M'ha fet gràcia l'inici del relat: L''Adela va aprendre a cuinar perquè li agradava llegir.

    Ben mirat... la lectura sovint ens atorga moltes altres afeccions que d'altra manera no arribaríem a descobrir mai.

    I m'ha agradat la suavitat amb què avança la història... com si d'una cocció lenta es tractés. I en dir lenta no insinuo ni dic que el ritme sigui aquest. Em refereixo a que sembla que el lector avanci pels engranatges d'aquesta lectura tot descobrint els diferents ingredients que s'hi col·loquen: l'enyor d'un temps passat i alhora la joia del record, la descripció d'aquest paratge pretèrit amb breus pinzellades que ens ubiquen en una època ben concreta...

    I... m'ha entrat gana! Potser que jo avui també em faci un plat de fideus... No seran com els de l'Adela, però farà el fet.

    Fins la propera,

    LLIBRE

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de violettemoulin

violettemoulin

4 Relats

30 Comentaris

6578 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50