Se m'acaba el temps

Un relat de: tatrebill

Ja no em queda gaire temps; ho sé;
aquest estiu, que prometia tant, ja s'acaba
tornen les presses i els nervis
la feina i les solituds.

I tu ja no t'enamoraràs de mi, ho sé;
tan sols em veus com el pesat fidel,
aquell q, sense gaire intel·ligència ni diversió,
només fa q posar-se en evidencia,
ni tan sols en aquella discussió vas arribar a veure
gens de caràcter... :

ESPAVILA!

AQUESTA paraula ressona dins la meva ment,
mentre et sé de festa amb els teus amics
festes q ni tan sòls t'has plantejat de cridar-me

Et vaig prometre que t'esperaria, ho sé;
però ja és massa el mal q em fan les ferides
i a tu t'agrada tant burxar-me-les!

Comentaris

  • QUE NO S'ACABI MAI EL TEMPS[Ofensiu]
    AYMAR | 28-12-2005 | Valoració: 8

    M'ha encantat el teu poema, però pensa que mai s'acaba el temps. Poder necessites una mica més de temps però no l'acabis. A vegades les relacions sentimentals són tan complicades que no les entén ni qui les passa. Escrius força bé, tens molta força amb les teves paraules.

  • El temps i l'esperança[Ofensiu]
    escordi | 01-12-2005

    no s'acaben mai o millor dit no els em de deixar que s'acabin, no has de deixar mai de lluitar per allò que vols de veritat sobre tot si a més és la persona que estimes.

l´Autor

tatrebill

6 Relats

13 Comentaris

6557 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75