Reflexes la realitat amb mots d'avui, demostrant un cop més que la poesia és viva i plena de sentit en aquesta época nostra tant turbulenta.

Estic impressionada per la teva sensibilitat. Per a algu que viu fora de Catalunya és impressionant veure l'impacte de la crisi, gent dutxant-se a la platja... M'agrada la teva manera d'escriure.

Es dur de suportar, per a mi, el Nadal és mort. Ja no té sentit.

No puc afegir res més. Fas crèixer la tensio com ningu. Un s'hi sent. El final, completament inesperat i genial.

Hola, et confesso que he començat a llegir el teu relat atreta pel nom, perquè és el meu, jo em dic Mireia. Volia saber què pot inspirar el meu nom a un home, el que no m'imaginava és que fos una nena, i ficticia. Pero m'ha agradat molt, sobretot al principi, amb la descripcio de la vida de vacances. Pero hi ha un moment que es fa una mica llarg, quan l'home va caminant cap a la casa de colonies i fas una descripcio idilica, potser massa, de la vida de pagès. De tota manera, m'ha agradat, sobretot el final. Mireia

Jo també soc fora des de fa deu anys. Pero l'amor de la nostra llengüa ens fa suportar l'absència. Catalunya segueix existint. I si mai decidim tornar, ens estarà esperant.