Sortiré de les cendres, trencaré

Un relat de: Els contes de la Meiga
Sortiré de les cendres, trencaré
les cadenes flonges de la impotència
m’alliberaré de la immobilitat freda
les cadenes de temps
que em lliguen
a la cadira
blava
d’obligació.

I, com Sísif condemnat
a empényer sempre la mateixa pedra,
tropesso i caic sovint
sempre amb la mateixa pedra.

Però trencaré el cercle,
sempre he de trencar el cercle
que m’empresona i em fa mal.

I sortiré al sol per adorar el pentacle
de la deessa primera
feminitat sagrada,
emparada i oculta
en els orígens de tot.

Sí, trencaré el cercle
que m’encadena
a la cadira del temps
immòbil i muda.

Comentaris

  • Instint d'alliberació[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 13-05-2015 | Valoració: 10

    D'instint femení, ens ofereixes un retrat d'Ulisses de Joyce pretenent canviar de lloc i rutina fora. És ric en paraules i precisió. És romàntic i desprèn força, abocant-se a la mitologia per trencar aquella pedra que arrosseguem per pur instint social i enganyós. M'ha agradat molt.


    Sergi : )

  • Un poema trencador[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-05-2015 | Valoració: 10

    Mostres l'anhel, tan comú en tots nosaltres, de trencar el cercle en el que vivim. En un poema magnífic, ens has transmès el desig que canviar tot allò que traspua obligació, convencionalismes, deures, i que no casa amb la nostra natural manera de ser. Tant de bo el teu desig es faci realitat.

  • Tots com Sísif a empenyer la pedra del destí[Ofensiu]
    unicorn_gris | 09-05-2015 | Valoració: 9

    Sí.

    Tots com Sísif, a empènyer la pedra que sempre ens costa un esforç adicional, sempre, per tal de no quedar-nos en la cadira blava de la impotència.

    M'agrada el teu relat, és una poesia simpàtica que fa de bon llegir.

    Espero que entre tots plegats poguem empènyer la roca de Sísif una mica més.

    Salut, Els contes.

  • sempre[Ofensiu]
    Lèvingir | 04-04-2015

    em de sortir a desfer el allò no desitjat
    per aconseguir un món nou

    Lèvingir

  • Satèl·lit[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 17-10-2014 | Valoració: 8

    Pedres i cerles, jo de vegades m´he sentit un satèl·lit. Bonic i sincer poema, no t'havia llegit mai i m'ha agradat.

  • La feina i la cadira[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-08-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la representació de la feina en forma d'una. Has dibuixat amb ella un sentiment d'ofec laboral i potser personal, ofec sincer que comença a alliberar-se amb l'exercici de la poesia, l'art de la llibertat d'escriure pensaments. Posa'ls en pràctica! Una abraçada.

    Aleix
    cadira

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

13007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.