Sortiré de les cendres, trencaré

D'instint femení, ens ofereixes un retrat d'Ulisses de Joyce pretenent canviar de lloc i rutina fora. És ric en paraules i precisió. És romàntic i desprèn força, abocant-se a la mitologia per trencar aquella pedra que arrosseguem per pur instint social i enganyós. M'ha agradat molt.


Sergi : )

Mostres l'anhel, tan comú en tots nosaltres, de trencar el cercle en el que vivim. En un poema magnífic, ens has transmès el desig que canviar tot allò que traspua obligació, convencionalismes, deures, i que no casa amb la nostra natural manera de ser. Tant de bo el teu desig es faci realitat.

Sí.

Tots com Sísif, a empènyer la pedra que sempre ens costa un esforç adicional, sempre, per tal de no quedar-nos en la cadira blava de la impotència.

M'agrada el teu relat, és una poesia simpàtica que fa de bon llegir.

Espero que entre tots plegats poguem empènyer la roca de Sísif una mica més.

Salut, Els contes.

Pedres i cerles, jo de vegades m´he sentit un satèl·lit. Bonic i sincer poema, no t'havia llegit mai i m'ha agradat.

M'ha agradat molt la representació de la feina en forma d'una. Has dibuixat amb ella un sentiment d'ofec laboral i potser personal, ofec sincer que comença a alliberar-se amb l'exercici de la poesia, l'art de la llibertat d'escriure pensaments. Posa'ls en pràctica! Una abraçada.

Aleix
cadira