El Vent

Un relat de: Els contes de la Meiga
Asseguts damunt l’herba, Jordi i Tina ja no sabien què més dir-se.
Havien abandonat els entrepans amb prou feines mossegats, estaven més que desmenjats, desesmats. Una poma fresca i roja com la sang s’esllanguía en la mà erta de la dona.
Jordi no la mirava. Vint anys de matrimoni a l’esquena eren molts anys com per a seguir desitjant aquella dona que abans l’encenía només amb veure-la de resquitllada.
Aire xafogós, tarda calda. L’herba s’esgrogueía al seu voltant.
A ella li hauria agradat estirar-se i gaudir de la tendra flonjor sota el seu cos. Però no s’atrevia, ja no s’atrevia a fer res. Semblava com si qualsevol gest, qualsevol paraula, hagués d’apartar definitivament de sí aquell home, aquell home, el seu únic home. Sense ell ja res no tenía sentit. Ara el veia tens i aclaparat i l’herba estava calenta.
Però, juganera, rient, en aquell moment arribà la brisa. Entrà al prat com un cavall desbocat portant etèries aromes marines. S’enamorà dels cabells de Tina, que el sol, lentament, començà a daurar. Colpejava la cara d’en Jordi, fresca bufetada renovadora, volía distendre-li la cara. Aleshores s’enrabià i començà a furgar les bosses per escampar-ne les deixalles.
-Oh ! Quina porquería !- exclamà Tina. I, aixecant-se d’una revolada, començà a recollir papers.
El vent s’ enamorà de la noia i li feia dansar l’ampla camisa. Ella es sentí acaronada i fresca per primer cop en molt de temps. Ja no li importava el que ell pogués pensar. Obrí els braços i rigué. Començà a ballar amb el seu nou enamorat, sentint-se tant alegre com vint anys enrera, quan feia el que li plaïa sense sentir-se cohibida pels ulls grisos de l’home.
Ell se la quedà mirant un moment, cellajunt.
« S’ha tornat boja », pensà.
Però la frescor del vent li deia : « Deixa’t de romanços, deixa’t d’esquemes, viu la vida »
I aleshores la veié, la veié després de tant de temps, com abans. Com l’havia oblidat, ara que no li feia el menor cas.
I la desitjà com el primer día. Però potser ara ja era massa tard.

Comentaris

  • Relat sorprenent...[Ofensiu]
    reusenca | 06-04-2015 | Valoració: 10

    Relat força original. Ell mateix et porta per uns camins insospitats! ... És curiós, imaginava un final molt diferent i el que hi has posat m'ha agradat a la mateixa vegada que m'ha sorprès. Felicitats

  • Vaja relat...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 03-10-2014 | Valoració: 10

    sorprenent i molt artista... té una qualitat exquisida i molt bona... amb un brot de misteri i així m' ha semblat a mi. Com descrius les situacions del vent i altres sentiments.
    A estat un moment en mi, que és fabulós. Un salut d' amistat.

  • Els moviments del vent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-08-2014 | Valoració: 10

    Un relat que el veig com a poesia també, original, tendre, enriquidor i alliçonador. En principi em pensava que parlaries només del desamor, però he vist que has anat girant la truita a poc a poc, donant a l'escena un gir imprevist, el de l'originalitat. El fet que ella balli sola i la camisa ambpla faci la resta m'ha semblat magnífic. Un gest, un aire, una camisa que poden canviar la vida i el desig en un instant. Un cant positiu. I una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

13007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.