El Desconhort

Un relat de: Els contes de la Meiga

Tenebres d'espais insondables,
pampallugues esborrades de colors,
boires de fum espès
entre vapors d'alcohol i angoixa.

La ment es perd en el remoli
d'una dansa frenètica i estranya
d'imatges entrevistes,
esquelets grotescs, cabòries
que volen fer-me esclatar el cap.

Dins la nit inhòspita i cruel
nàusees de solitud, de fred,
navegants de l'alcohol i les drogues
que es creuen però no és trobaràn mai.

Vides errabundes,
silencis estranys,
algu plora en un raco
i un gos borda a la lluna.

Negra és la nit
i les estrelles riuen
mentrestant algu vol morir
no sent la musica llunyana.

El remoli de les passions
d'una estèril recerca, buida,
negra com la nit.
Què cerques ànima en pena,
mentre les fredes estrelles, cruels,
es riuen de tu?

Comentaris

  • Pampallugues de nit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-07-2014 | Valoració: 10

    Nit d'estels, nit de pensaments lliures, clars, esbojarrats. Sinceritat sota efectes d'una copa, lletra preciosa d'una cançó de desconhort. Un magnífic retrat d'un estat d'ànim que palpita, malgrat tot. des de Catalunya, una abraçada ben sentida.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

14992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.