Cercador
Els mots
Un relat de: Els contes de la Meiga- Compartir:
El pare. A Catalunya. 1970.
Perquè els mots són presoners de les reixes. I hus ho dic jo. Jo, que he patit en la meva carn el camp de concentració del silenci. Les paraules que bullen dins el meu cap, i dansen, es configuren en frases i en paràgrafs. Però són presoneres del silenci imposat. No ténen valor per ells mateixos i ells ho saben. El seu poder és potencial. Perquè quan inicien el seu ball fantàstic, es festegen i s’agrupen, configuren textos. Textos magnifics des dels quals poden cridar en manifestació o estimar-se, odiar-se o fins i tot matar-se. D’elles pot sortir la princesa més encisadora o el malvat més execrable. Poden xisclar i clamar al cel.
Sí, us ho dic jo. I ells ho saben. Per això els odien, odien els sentiments. Posen barrots i purguen els textos, convençuts que al matar-los han matat la imaginació, els sentiments, la vida. Però nosaltres seguim estudiant els mots, aprenent-los, transmetent-los, i un dia arribarà que serà normal utilitzar-los.
La filla. A fora. 2014.
Em demanen que abandoni els mots, i que no els transmeti, que m’adapti al país que m’ha acollit. Que abandoni els mots, i amb ells, el nom i el llegat dels pares, el meu jo.
Però jo restaré fidel a la meva llengüa, si cal, en el silenci de la meva ment, fidel als orígens, per sempre.
La néta. El futur.
Pertanys a una llarga nissaga de resistents. Salvaràs els mots ?
Perquè els mots són presoners de les reixes. I hus ho dic jo. Jo, que he patit en la meva carn el camp de concentració del silenci. Les paraules que bullen dins el meu cap, i dansen, es configuren en frases i en paràgrafs. Però són presoneres del silenci imposat. No ténen valor per ells mateixos i ells ho saben. El seu poder és potencial. Perquè quan inicien el seu ball fantàstic, es festegen i s’agrupen, configuren textos. Textos magnifics des dels quals poden cridar en manifestació o estimar-se, odiar-se o fins i tot matar-se. D’elles pot sortir la princesa més encisadora o el malvat més execrable. Poden xisclar i clamar al cel.
Sí, us ho dic jo. I ells ho saben. Per això els odien, odien els sentiments. Posen barrots i purguen els textos, convençuts que al matar-los han matat la imaginació, els sentiments, la vida. Però nosaltres seguim estudiant els mots, aprenent-los, transmetent-los, i un dia arribarà que serà normal utilitzar-los.
La filla. A fora. 2014.
Em demanen que abandoni els mots, i que no els transmeti, que m’adapti al país que m’ha acollit. Que abandoni els mots, i amb ells, el nom i el llegat dels pares, el meu jo.
Però jo restaré fidel a la meva llengüa, si cal, en el silenci de la meva ment, fidel als orígens, per sempre.
La néta. El futur.
Pertanys a una llarga nissaga de resistents. Salvaràs els mots ?
l´Autor
18 Relats
19 Comentaris
14971 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63