Els mots

Un relat de: Els contes de la Meiga
El pare. A Catalunya. 1970.
Perquè els mots són presoners de les reixes. I hus ho dic jo. Jo, que he patit en la meva carn el camp de concentració del silenci. Les paraules que bullen dins el meu cap, i dansen, es configuren en frases i en paràgrafs. Però són presoneres del silenci imposat. No ténen valor per ells mateixos i ells ho saben. El seu poder és potencial. Perquè quan inicien el seu ball fantàstic, es festegen i s’agrupen, configuren textos. Textos magnifics des dels quals poden cridar en manifestació o estimar-se, odiar-se o fins i tot matar-se. D’elles pot sortir la princesa més encisadora o el malvat més execrable. Poden xisclar i clamar al cel.
Sí, us ho dic jo. I ells ho saben. Per això els odien, odien els sentiments. Posen barrots i purguen els textos, convençuts que al matar-los han matat la imaginació, els sentiments, la vida. Però nosaltres seguim estudiant els mots, aprenent-los, transmetent-los, i un dia arribarà que serà normal utilitzar-los.

La filla. A fora. 2014.
Em demanen que abandoni els mots, i que no els transmeti, que m’adapti al país que m’ha acollit. Que abandoni els mots, i amb ells, el nom i el llegat dels pares, el meu jo.
Però jo restaré fidel a la meva llengüa, si cal, en el silenci de la meva ment, fidel als orígens, per sempre.

La néta. El futur.
Pertanys a una llarga nissaga de resistents. Salvaràs els mots ?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

13111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.