Conte d'infants

Un relat de: Els contes de la Meiga
Escolta fill meu aquesta història, la mare et parla, et canta per fer-te dormir. La nit és fosca, però fresca, per a mi és clara, perquè hi ha una estrella que brilla més que les altres. La veus ? Veus com fa pampallugues ? Es preciosa. Sí, és tant bonica perquè és l’estrella dels desitjos acomplerts.

Són perillosos els somnis, saps ? Perquè quan s’acompleixen poden fer por. Tu també somnies, oi ? En què somnies tu, rei meu ? Potser en una bicicleta ?

Fa temps, una mica, però tampoc tant, hi va haver una princesa que preferia somniar que viure. A ella la vida real no li semblava gaire agradable, perquè encara que tenia un pare que l’estimava molt… Sí, sí, el seu pare era un rei, però un rei molt trist perquè no tenia reina. La princesa i els seus germans l’estimaven molt i també entre ells. Però es van fer grans. I cadascú havia de seguir el seu propi destí. I un dia el rei els va reunir a tots i els va dir :

-Fills meus, jo em faig vell i vosaltres ja sou grans. M’agradaria retirar-me i vull que un de vosaltres ocupi el meu lloc. Això no vol dir que un sigui millor que els altres, no. Vol dir que al que li vagi millor farà de rei, o de reina, això m’és igual.

Els prínceps i les princeses se’n van anar molt preocupats i es van posar a parlar entre ells. A tots els feia molta pena que els seu pare es fes gran i ningú volia agafar el seu lloc. A més, el rei els havia dit que volia que es disfressessin i tastessin la vida senzilla dels camperols, i el que fes la més gran proesa el succeirïa.

La nostra princesa es va quedar molt trista i preocupada i se’n va anar per un camí. Es va disfressar de pagesa i es va posar a treballar al camp. Va conèixer i estimar la gent senzilla i va viure com una d’ells.

Però no era feliç, perquè dintre el seu cap bullien mil cançons, mil rimes, mil idees. La nostra princesa tenia fantasia, i la vida normal li semblava aburrida. I va ser llavors, una nit en què la lluna era especialment intensa i brillaven mil.lions d’estrelles, que va demanar trobar una sortida al seu desconhort. Va veure un estel que brillava més que els altres i es va dir « Aquest és l’estel dels desitjos ». Hi va concentrar tota la seva energia i li va demanar trobar el seu camí, saber què fer amb la seva vida, que en aquell moment li semblava tant buida.

Un dia va conèixer un pagès ben plantat, d’ulls foscos i sorneguers que l’arrabassà de l’aburriment i la rutina i se l’endugué a la seva casa pairal per a fer-li conèixer totes les delícies de l’amor. Però la flama aviat s’apagà i la princesa va tornar a estar sola i més trista que abans.

Però, a poc a poc, les idees, les poesíes, les cançons que duia a l’ànima, van començar a sorgir amb força, i ella es va sentir millor.

Un dia, va veure com la gent s’agrupava a la plaça i va anar a veure que passava. Se sentia música, devia haver arribat algún trobador.

No era un trobador. Va resultar ser una trobadora, que amb la seva música meravellosa encantava tots els cors.

I de sobte, la princesa va comprendre que la vida és diferent per a cadascú. Ella, que sempre s’havia sentit diferent a tothom i que preferia somniar que viure, va descobrir que els somnis es podien fer realitat a través de la música. Així, que mentre la trobadora més gran tocava el llaüt, ella es va posar a cantar. I va cantar a tot, a la seva infància, a la seva mare morta, al seu pare estimat que es feia massa gran, als seus germans, als seus amics, al seu amor perdut, a les seves il.lusions, i a l’amor per la vida, i sobretot a l’esperança i a la il.lusió.

Se’n va anar pels camins amb la trobadora, i va esdevenir-ne ella mateixa. Ja no era una disfressa, era cert. Ara era una repartidora de somnis.

I pels camins, un dia va travessar els Pirineus i va arribar a la bella i antiga ciutat de Muret. De seguida va saber que havia arribat a un lloc especial, la gent era més amable, més somrient, tothom semblava content. L’aire era màgic.

Així que quan va veure aquell cavaller de seguida va saber que era ell.

-Qui era, mare ?

-Ai, que no dorms fill meu ? Mira, si ets bon minyó i dorms, t’ho explicaré demà.

-No, si us plau, jo vull saber qui era aquell cavaller. Després dormiré.

Bé. Doncs aquell cavaller era alt, prim i tenia els ulls increïblement blaus, era molt i molt guapo. A la princesa el que li va agradar més és que encara que duia espasa no la feia servir per fer mal ni atacar ningú, sinó per a divertir els pagesos.

-Com, mare ?

-Fent veure que es barallava amb els seus amics. Però tot això era de per riure. Ell també era un repartidor de somnis.

-Així que es van casar ?

-Sí, però abans van haver de superar moltes proves. Tot va ser realitat perquè ho havien demanat a l’estel dels desitjos.

-I van ser reis?

-No, van preferir seguir sent trobadors i viatjar per tots els camins aportant una mica de joia al cor de la gent.

-Així eren una mica com tu i el pare, oi?

-Sí fill, el cavaller és el teu pare, i la trobadora sóc jo. I tu ets el fill del nostre amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

13007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.