LA FONT

Les gotes cristal.lines
que rellisquen cany avall
maragdes, robins, òpals,
com a preciosos cristalls.

En l’obaga del pati abandonat,
només hi queda la font,
que segueix sempre cantant
la seva eterna melodia.

Els arbres ja no dónen fruita,
els rosers s’han assecat,
i ja no sonen alegres
les rialles dels infants.

Ja no es poden veure
els arenosos camins blancs
i els acollidors bancs de fusta
s’han corcat i s’han trencat.

Però l’aigua és sempre vida,
i la font segueix cantant,
indiferent a tot, eterna,
com els besos dels amants.