LA FONT

Un relat de: Els contes de la Meiga


Les gotes cristal.lines
que rellisquen cany avall
maragdes, robins, òpals,
com a preciosos cristalls.

En l’obaga del pati abandonat,
només hi queda la font,
que segueix sempre cantant
la seva eterna melodia.

Els arbres ja no dónen fruita,
els rosers s’han assecat,
i ja no sonen alegres
les rialles dels infants.

Ja no es poden veure
els arenosos camins blancs
i els acollidors bancs de fusta
s’han corcat i s’han trencat.

Però l’aigua és sempre vida,
i la font segueix cantant,
indiferent a tot, eterna,
com els besos dels amants.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

13113 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.