El Vell Roure

Un relat de: Els contes de la Meiga

(Per al pare, per sempre en el meu cor)

Una vegada hi havia un roure
de poderoses arrels, de frondoses branques.
Ben ancorat en la terra negra,
oferia abric a tota mena d'ocells.

El roure estimava el vent, i la pluja clara
i va aprendre, escoltant-los, a cantar,
dia i nit el seu cor cantava,
sota pluja, neu o calamarsada.

Un dels ocells era una oreneta viatgera,
a qui el roure va ensenyar a cantar,
i ella va esdevenir missatgera,
a través del cel, a través del mar.

Havent partit lluny l'oreneta,
el roure, cantant sempre, es va quedar.
Perquè sabia, tranquil, que tornaria,
a més de cantar, ella sabia tornar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Els contes de la Meiga

Els contes de la Meiga

18 Relats

19 Comentaris

13110 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Durant un viatge a Galicia, ara ja fa temps, la meva millor amiga va signar una postal en nom de totes dues com "as meigas". Allò em va agradar tant que el malnom se m'ha quedat i encara avui els meus amics em coneixen amb aquest sobrenom. Essent lluny de Catalunya per aquells àleas de la vida, aquesta web i Internet en general em permeten de seguir mentalment a casa. Aquest aliatge fet de records i melangia és el que hus ofereixo ara amb aquests contes. Un bocinet de mi que segueix a Catalunya.